Trespass Journal

Comunicat i crònica del desallotjament de la Sucursal del Banc Expropiat

– Context previ

Uns mesos després de l’ocupació de la Sucursal, es va obrir un procés civil de desnonament per precari dirigit als ignorats ocupants del local. La primera data de llançament va ser a finals de maig, quan es complia un any del desallotjament del Banc Expropiat i la següent va ser a juliol de 2017. Aquest primer intent de fer-nos fora es va aconseguir aturar gràcies a un esmorzar solidari convocat davant de la Sucursal.

Tot i això, vam pensar que no trigarien gaire a posar una nova data i que el desallotjament seria relativament aviat. Una de les respostes que volíem donar a aquest desallotjament era l’ocupació d’un nou espai. Vam fer una valoració de l’últim desallotjament i vam concloure que volíem evitar el desgast i la dispersió que podria suposar el fet de no disposar d’un espai on continuar el projecte durant alguns mesos, per això vam decidir ocupar el nou espai abans que es produís el desallotjament de la Sucursal.

Al setembre es va ocupar el Cap Quevedo i unes setmanes després se’ns va notificar que la Sucursal tenia data de desallotjament durant la segona quinzena de novembre.

Durant les següents setmanes vam anar traslladant al Cap les activitats i tallers que es feien a la Sucursal, a l’hora que vam pensar quins usos alternatius podia tenir la Sucursal (ja que no volíem abandonar l’espai només perquè estigués amenaçat).

Tot i disposar d’un nou espai més adient per desenvolupar el nostre projecte, hem intentat respondre a aquest desallotjament perquè considerem que no estàvem defensant només un espai, sinó una manera de viure.

– Desallotjament

El matí de dimecres 22 de novembre els Mossos d’Esquadra van desallotjar la Sucursal. A les 8 h aproximadament van desplegar un dispositiu amb uns 6-8 furgons i van bloquejar els carrers del voltant fent 4 cordons d’antidisturbis que determinaven de forma selectiva qui es podia apropar a la zona i qui no. A les 8:30 h es va convocar una concentració de rebuig al desallotjament a la cruïlla dels carrers Torrent de l’Olla i Travessera de Gràcia que va ajuntar unes 20 persones, on es van repartir octavetes informant de la situació, es va desplegar una pancarta i es van cridar lemes en contra del desallotjament. Els Mossos d’Esquadra van mantenir el seu dispositiu durant 4 h mentre registraven l’espai i protegien als operaris que buidaven la Sucursal i la tapiaven amb planxes de ferro. Just abans de retirar el seu dispositiu, la policia va dispersar la concentració colpejant i envoltant alguna gent concentrada per tal d’identificar-les i escorcollar-les. Davant la negativa d’algunes d’elles a fer-ho voluntàriament, se les van endur a la força cap als furgons. Després d’això es va finalitzar la concentració i, al cap d’una estona, els Mossos d’Esquadra van retirar el dispositiu.

Al migdia es va convocar una cercavila que començaria a les 19 h a la plaça Revolució per donar suport al Banc Expropiat i respondre al desallotjament de la Sucursal.

Aquesta cercavila va aplegar unes 200 persones. La cercavila va passar per la majoria de places de la Vila de Gràcia on es van penjar diverses pancartes per tal de visibilitzar el desallotjament. Durant el recorregut es podien veure cartells i adhesius explicant qui considerem que són les responsables del desallotjament. Els carrers van quedar plens de pintades amb missatges diversos i es van assenyalar de diferents formes les immobiliàries i els bancs pels quals va passar la cercavila. També es va desplegar una pancarta a un edifici situat al carrer Josep Torres, que mostrava el rebuig a un altre exemple de l’especulació i l’elitització a Gràcia. Es va fer un recorregut simbòlic per la història del Banc Expropiat, passant per davant del primer i el segon espai, acabant a la plaça John Lennon (molt a prop del nou espai). La cercavila va acabar sense identificacions ni detencions.

– Valoració

Creiem que les diferents formes que tenim de donar resposta als desallotjaments estan lligades a les energies que hi vulguem dedicar i la prioritat que li donem.

La Sucursal era un espai transitori que vam ocupar per mantenir-nos a prop del primer espai del Banc Expropiat i per evitar que el projecte es dispersés. La seva vida ha sigut relativament curta i no tan activa com al primer espai, però ens ha permès continuar. Per tant, podem considerar que ha complert el seu objectiu.

El fet de disposar d’un altre espai ha suposat que el desallotjament de la sucursal generés menys tensió i preocupació entre nosaltres, la qual cosa és positiva. Però donar prioritat al nou espai també ha fet que el desallotjament de la Sucursal quedés relegat a un segon pla i que a poc a poc minvessin les energies i les ganes que volíem dedicar a aquest espai i al seu desallotjament.

Tot i això, valorem positivament la resposta a aquest desallotjament, que no hagués sigut possible sense el suport de molta gent que sent el Banc Expropiat com un projecte afí i pel qual val la pena lluitar. Agraïm totes les mostres de solidaritat abans, durant i després del desallotjament.

Seguim juntes, seguim lluitant, seguim al Cap.

Banc Expropiat de Gràcia, desembre de 2017.

Pd. De cara a la gent que va ser identificada, recordem que si reben qualsevol tipus de notificació (policial o judicial) per aquests fets es poden posar en contacte amb nosaltres al correu elbanc[arroba]riseup.net o directament al Banc Expropiat (C/Quevedo 13-15).

Mira també:
https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2017/12/22/comunicat-i-cronica-del-desallotjament-de-la-sucursal/
https://twitter.com/Banc_Expropiat
Etiquetat amb: , , , , , ,

COMUNICAT KASA NOSTRA

Durant les dues últimes setmanes hem viscut una ofensiva contra els nostres projectes de lluita quotidiana, entre ells Kasa Nostra, desallotjada el passat 25 d’octubre. Recolzem i ens solidaritzem amb totes les nostres companyes que també s’han vist expulsades dels seus espais de vida, ens adherim als seus comunicats i accions i, com elles, volem posar en valor la solidaritat i el suport mutu.

Just ara fa tres anys alliberàrem aquest espai per habitar-lo i utilitzar-lo com a eina per emancipar-nos, construint relacions més properes i allunyades de l’apatia entre veïnes, resolent col·lectivament les necessitats i problemes quotidians. Amb la nostra vida al barri, amb tallers, xerrades, biblioteca, dinadors vegans i altres trobades hem anat teixint xarxes amb la voluntat de fer-les créixer i oposar-nos fermament a la mercantilització en tots els àmbits de la vida. Denunciem el fort embat especulatiu que està patint el barri i aquesta casa n’és un clar exemple.

La peripècia comença amb una permuta entre la immobiliària de la família Laplana-Vivancos, hereus de la finca, i la promotora lleidatana «Replanteig d’Obra SLU» el 29 de juliol del 2005.
L’objectiu era enderrocar la casa i construir-hi un bloc d’habitatges, raó per la qual la promotora va iniciar un procés hipotecari amb «Bancaja, la Caja de Ahorros de Valencia, Castellón y Alicante».

Arrel de la crisi iniciada el 2007 la promotora entra en bancarrota i deixa de fer front als pagaments. D’altra banda «Bancaja» és absorbida pel «Banco Financiero y de Ahorros» (BFA) a través del Sistema Institucional de Protecció de les caixes d’estalvi el 2010 amb una forta injecció pública. D’aquest grup bancari en participen grans empreses de tots els sectors (Banc de València, NH hoteles, Mapfre, Indra Sistemas, Iberdrola i Mecalux entre altres) i Bankia n’és la seva principal filial; que com ja es sabut fou intervinguda amb diners públics el maig del 2012 a causa de la seva forta exposició al sector immobiliari a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

En aquest context el fons d’inversió AREO SARL de Luxemburg compra el deute d’aquesta finca a Bankia el 7 d’octubre del 2014. És llavors quan aquest fons «buitre» comença un procés d’execució hipotecària contra Replanteig d’Obra SL per acabar sent propietària de l’immoble. En aquest moment es quan les inquilines de la casa, i el projecte en comú, ens veiem afectades per un llançament hipotecari contra la promotora.

Segons el jutjat de primera instància 55 de Barcelona ens va arribar una notificació de que el llançament hipotecari (o desallotjament) s’havia de fer efectiu el dia 28 de juny de 2017, però sense avís es va ajornar. Des de llavors ens vam veure sense possibilitat de tenir informació del cas i a l’espera de rebre notificacions, la qual mai va arribar. Nosaltres hem sigut relegades a ser meres espectadores de tot aquest procés, sense poder dir res, mentre en realitat érem participants i protagonistes de la vida de la casa i del centre social.

Fou així que el 25 d’octubre, abans de les 7 del matí, set furgonetes dels Mossos d’Esquadra (entre elles la Brigada Mòbil i la d’Informació) van entrar per la força sense mostrar l’odre de desallotjament pertinent, i amb ells, la comitiva judicial i la representació de la propietat. Ens van aïllar en una habitació on ens van obligar a identificar-nos mentre registraven la casa. Tot seguit, ens instaren a sortir-ne sense temps suficient per treure totes les nostres pertinences.

Denunciem, més enllà del procés especulatiu explicat, la complicitat del sistema judicial i la violència dels Cossos de Seguretat de l’Estat amb el capital, en detriment de la vida de les persones. Les idees i les accions van més enllà d’aquestes quatre parets i aquest projecte al barri no ha defallit: KASA NOSTRA SEGUEIX EN PEU.

 

Karcelona, 6 Novembre 2017

Etiquetat amb: , , , , , ,

Esmorzar solidari Banc Expropiat

Etiquetat amb:

A LA MADERA, PUNTAL

A LA MADERA, PUNTAL
CSO La Llamborda
Gener de 2017

El text que escrivim a continuació sorgeix de la necessitat de prendre una posició política al voltant de l’okupació i l’intent de desallotjament del Centre Social la Llamborda, situat al barri del Guinardó, Barcelona. La Llamborda es va okupar el juny del 2012, i a través d’un procés de desnonament es va intentar desallotjar el juny del 2015. Aquest desallotjament es va impedir gràcies a la resistència i la solidaritat activa de les persones habitants de la vivenda, les integrants de l’assemblea del centre social, veïnes del barri i companyes. Aquest proper febrer tindrà lloc el judici a quatre companyes per resistència durant aquesta jornada.

Amb el pas del temps i després de diversos debats i jornades de reflexió: veiem que el procés de resistència de la Llamborda sorgeix de la necessitat de defensar ciutats properes on es comencen a veure o a normalitzar certes pràctiques respecte a l’okupació, com per exemple, prendre vies de legalització dels espais, pactes amb la propietat, inclosos els ajuntaments, o fins i tot acceptar diners a canvi d’abandonar la casa pacíficament. En algunes ciutats europees on els moviments d’okupació fou molt fort, com per exemple a Berlín, Londres o Amsterdam, aquesta tendència va acabar sent normalitzada; els mecanismes del poder per a la integració de les més legalistes i la repressió contra les que es negaven a entrar al seu joc, convertiren l’okupació en quelcom quasi impossible. Veient aquesta realitat i els possibles precedents que s’estan començant a donar aquí, creiem que és necessària una reflexió, un debat i un posicionament vers l’okupació i defensa dels espais. Barcelona segueix sent una de les ciutats amb molts llocs okupats, però no serà sempre així sense una acció i una defensa col·lectiva. Tot això ens fa replantejar quin paper juguen els espais okupats dins de les lluites, així com veure la urgència de crear eines col·lectives contra aquesta tendència a la desaparició de cases i centres okupats.

Per nosaltres l’okupació és un procés de desobediència a les lleis del mercat capitalista, a la propietat privada i una aposta per l’alliberació i col·lectivització d’espais. L’okupació per si mateixa no representa un acte subversiu si no li donem nosaltres contingut polític com a anarquistes, ja que ho veiem des d’una mirada transversal, juntament amb la lluita contra l’autoritat, el patriarcat, el feixisme, el racisme, l’especisme, el propi Estat, o qualsevol forma de poder.

Considerem l’okupació com una ruptura cap a l’individualisme a mercè del capital, de lògiques consumistes i alienants cap a les quals tendeix la societat, una forma d’atacar a la propietat privada alhora que es creen espais alliberats on crear complicitats per encarar les lluites. És una manera d’oposar-se a les lògiques econòmiques de l’Estat capitalista, de donar continguts polítics, realitzar activitats i compartir coneixements en espais que anaven a ser destinats a l’especulació en el mercat immobiliari i/o empresarial.

Sent realistes, el desallotjament és una part més de l’okupació i considerem que el treball col·lectiu és important per encarar-ho, reafirmant-nos en la impossibilitat de veure l’okupació i el desallotjament com separats. Intentem aprofitar el conflicte que el sistema capitalista genera per visibilitzar les nostres idees i enfrontar-nos als seus aparells policials.

De la mateixa forma que l’okupació i el desallotjament van de la mà, creiem que l’okupació i la resistència també haurien d’anar unides. Les lluites necessiten una part ofensiva i una altra defensiva; una sense l’altra queden coixes. Però més enllà de, potser, una qüestió estratègica, també és una qüestió de no cedir tan fàcilment davant els enemics. Està clar que moltes vegades per molt que es resisteixi al final es duran a terme els desallotjaments, però al marge d’una defensa d’un espai en concret, és una defensa d’idees que van més enllà de quatre parets. El moment de la resistència en si, ja té un valor, encara que ens acabin robant l’espai. De fet, creiem que la resistència forma part de la identitat política de l’espai i que és necessari un posicionament clar des del primer moment de l’okupació. Això permet veure l’afinitat real des de l’inici, preparar la resistència amb temps perquè tot el treball no es condensi en unes poques setmanes i no se sobrepassin els límits de cada une; per evitar així conflictes més grans en aquests moments de tensió, i que és quelcom que es reprodueix en molts espais.

Però un moment de resistència obre un ampli vano de possibilitats. Estem acostumades a sentir que totes les vies són legitimes per a defensar un espai okupat però algunes pràctiques es poden tornar en contra nostra. Hi ha moltes formes de resistència, basant-se en diferents idees pràctiques o necessitats, però l’ús d’eines del poder com vies institucionals, negociacions o els mitjans de comunicació per a nosaltres és una contradicció; va en contra de l’autogestió i l’autonomia de les lluites. Creiem que l’autogestió suposa el no reconèixer cap figura de mediació i comptar únicament amb les relacions que hem generat arrel de les nostres idees, pràctiques i afinitats polítiques, treballades en el temps o fruit de l’espontaneïtat de moments subversius. Posar-se en una posició de passivitat, buscar un diàleg amb la mateixa institució que preteníem atacar, rebaixar la conflictivitat i generar un discurs victimista trenquen amb les dinàmiques com el suport mutu, l’empoderament col·lectiu, l’enfrontament al poder, i el fet de percebre com a subjectes actius i autònoms.

Per una altra banda, aquests moments de conflictivitat permeten trencar amb els rols pacificadors que se’ns imposen a les trans, bolleres i dones en la societat, a qui se’ns ha negat allò conflictiu, l’autonomia, l’agressivitat. Per això, una resistència transfeminista és una forma d’atacar el patriarcat.

RESISTÈNCIA DE LA LLAMBORDA

El juny del 2012 s’okupà el CSOA La Llamborda. L’espai era un edifici d’obra nova propietat d’una immobiliària en fallida, Immobiliària Amílcar, S.A. L’okupació sorgí de la necessitat de tenir un espai físic al barri per a poder realitzar activitats socials i polítiques i aprofitar per donar vivenda a companyes que decidiren okupar. Es va dividir l’espai en dos, els baixos serien la part de centre social, i el primer i segon pis seria l’espai de vivenda.

Amb el pas del temps, aquesta mateixa divisió que havíem fet, va passar a ser també una divisió de la titularitat de l’immoble. Donats els deutes de la immobiliària, l’edifici fou expropiat per un banc, i tenia dos processos d’execució hipotecària diferents, per un costat els baixos (CSO) i per un altre els pisos (vivenda). El banc va posar en subhasta la part de vivenda, i aquesta fou absorbida per la SAREB, que tot seguit inicià un procés legal per a desnonar a les okupants. I aquest procés legal va portar al primer intent de desallotjament amb data tancada. Mentrestant, l’espai seguia actiu. A part d’albergar a companyes a vivenda, en el centre social es feien activitats com teatre, dansa, jornades antipresons, biblioteca social, taller d’auto reparació de bicicletes, local d’assaig, menjadors vegans, cinefòrums, assemblees internes i de col·lectius externs, etc.

Arribem al primer intent de desallotjament el 10 de març de 2015, en el qual es presentaren una comitiva judicial per desnonar el primer i segon pis. Se’ls va negar l’entrada amb una concentració al carrer en defensa de l’espai i una resistència dins de l’edifici. La comitiva fou expulsada i amenaçaren de tornar més endavant amb un equip d’intervenció policial.

Durant uns mesos, foren alternant dates obertes de dues setmanes, fins a tenir la darrera, la segona quinzena de juny. El 17 de juny van venir a desallotjar. Hi havia gent resistint tant a vivenda com al CSO. Gràcies a les 6 hores de resistència i la situació específica de l’edifici, malgrat el gran dispositiu policial i les forces que empraren per entrar per totes les bandes a la casa, s’aconseguí parar l’intent de desallotjament del CSO, tot i que desallotjaren la vivenda i tancar el seu accés. Les companyes encausades per la resistència tindran el judici el proper 3 de febrer. S’aniran comunicant properes convocatòries.

Avui en dia la Llamborda segueix sent CSO i vivenda.
I tenim clar que això va ser possible gràcies a la resistència.

Sabem que tornaran i tornarem a resistir.

Solidaritat amb les companyes que segueixen lluitant pels seus espais.

MORT AL PATRIARCAT I VISCA L’ANARQUIA

tret d’indymedia: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/510572/index.php

 

Etiquetat amb: , , , , ,

17 de novembre: Xerrada “L’okupació contra infraestructures del capitalisme”

https://assembleaokupescastello.noblogs.org/

cartell-crtr2-1-724x1024

Xerrada – documental
“L’okupació contra infraestructures del capitalisme”
Dia: 17 de novembre
Hora: 19 h
Lloc: La Cosa Nostra Castelló

Organitza: Assemblea d’Okupes de Castelló.

En aquesta xerrada l’Assemblea d’Okupes de Castelló tractarem d’abordar el tema de l’okupació com a mitjà d’acció directa per paralitzar la construcció d’infraestructures del capitalisme, ja que alguns d’aquestos projectes només serveixen per als seus interessos econòmics i no els importen les conseqüències, causant desnonaments injustos, destruïnt paratges naturals o contaminant el medi ambient.

Acte emmarcat dins de les VI Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.

via https://assembleaokupescastello.noblogs.org/

Etiquetat amb: , ,

DISSABTE 8 OCTUBRE TALLER D’AUTOEDICIÓ DE FANZINES

Aquest dissabte fem sessió de DIY a la biblioteca del CSOA Kasa nostra!

De 16-21h hi ha una sessió creativa d’autoedició de fanzines, acompanyats de la Distri La polilla!

Allà tindrem fulls, textos, imatges, llapissos,… però porta tot el que et pugui ajudar a inspirar-te!! poesies, fragments de text, teles, tisores, pegament, cartolines… tots seran benvinguts!

14516562_609546652558346_4570401223925734149_n

Etiquetat amb: , , ,

Actualització de la situació de la companya detinguda a Amsterdam pel cas dels atracaments a bancs a Aachen

Extradició aprovada per Amsterdam per a la companya processada per la fiscalia d’Aachen ( Aquisgrà )

El tribunal d’Amsterdam, avui, 2016.09.15, ha decidit complir amb la sol·licitud de l’estat alemany d’extradir a la nostra companya que s’enfrontarà a un judici a Aachen, sota l’acusació d’expropiació a un banc.

El veredicte ha estat pronunciat al voltant de les 12:30, i ha sigut detinguda immediatament .
La sala estava plena d’amics i companys en solidaritat i suport a la companya enfront de la repressió.

Solidaritat en la lluita.

solidariteit.noblogs.org

Etiquetat amb: , , , ,

Anti-Mercè 2016 – 24 Setembre

14322202_1384533104908135_6056711136521181617_n

[[[[ Disabte 24 Set ]]]].
Vine a La KiosaKa de St Andreu!!!
<M> L1(Kiosk oKupat al costat de plaça orfila )
Fora la Mercé de St. Andreu!!
Tourists Go home!
St. Andreu Guiris Free!

Etiquetat amb:

Fora matonisme del Raval

El passat 25 d’agost la mobilització veïnal va aconseguir frenar un dels fets més greus que hem vist els darrers anys: sis matons que, enviats per l’empresa autoanomenada Desokupa contractada per la propietat, pretenien forçar el desallotjament extrajudicial d’un dels pisos del carrer de la Cera, 15. Amb la ràpida acció d’una xarxa veïnal autoorganitzada, en pocs minuts es va paralitzar un desnonament il·legal a punt de consumar-se -algunes de les pertinences dels inquilins ja havien estat tretes al portal-, i provocar la intervenció de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Aquests fets, però, mostren en quina mesura la situació de vulnerabilitat social i habitacional que viuen moltíssimes famílies del Raval, és encara més gran si pensem que hi ha propietaris i inversors disposats a recórrer al matonisme -el que vam veure dijous passat no mereix un altre nom- para imposar els seus interessos. El que pretenia la propietat va ser saltar-se un judici amb data ja fixada. Si els desnonaments legals ja són un problema en un ordre de precarietat i desprotecció del dret a l’habitatge com el que vivim, permetre que un propietari pogués saltar-se les mínimes garanties judicials, agreuja la situació de manera extrema. La tranquil·litat amb què van actuar els homes de Desokupa fins al moment de la intervenció veïnal, evidencia una sensació d’impunitat que resulta preocupant. És més inquietant encara, però, que una empresa pugui publicitar-se per oferir executar accions que són competència exclusiva d’un jutjat, i que ningú actuï d’ofici al respecte.

En aquest sentit, el fet que ni els agents de Mossos d’Esquadra ni de la Guàrdia Urbana identifiquessin cap dels matons enviats a l’habitatge ni avaluessin si més no la possibilitat que s’estigués cometent un acte delictiu, incrementa encara més la sensació d’indefensió davant d’un esdeveniment d’aquest calibre. Que un grup qualsevol pugui presentar-se en un habitatge, instar el seu desallotjament, fer treure als seus habitants les seves pertinences de casa i trucar una empresa per col·locar una porta blindada i una alarma, i que després puguin abandonar el lloc tranquil·lament sense donar els seus noms, genera una situació de tremenda inseguretat.

Per això, des de l’Assemblea del Raval, exigim a totes les administracions, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat i a l’aparell judicial, que actuïn immediatament abans que situacions com aquesta no es generalitzin. Cal un protocol clar en què tant cossos policials com qualsevol representant públic activin mecanismes d’identificació i denúncia de les persones i de les empreses responsables i, lògicament, dels qui les contracten. D’altra banda, és imprescindible que es comenci a investigar des d’ara mateix l’activitat d’empreses com Desokupa, i d’altres que es puguin estar dedicant a la mateixa activitat, i l’eventual il·legalitat de les seves accions. Com a antecedent recent de l’acció d’aquestes empreses, hi ha l’intent de desallotjament il·legal de Can Dimoni al carrer José Torres de Gràcia, fa pocs mesos.

Al Raval ni podem ni volem permetre la presència d’empreses que, mitjançant el matonisme, s’enriqueixin expulsant la gent d’aquest barri

¡Davant d’això, autoorganització veïnal! ¡No passaran!

Assemblea del Raval

Publicat ací: http://www.ellokal.org/fora-matonisme-del-raval-catcas/#more-6753

Etiquetat amb: , , ,

Nou espai alliberat a Banyoles

14089100_769369549832584_1769624406635416784_n

Acabem d’alliberar un espai al c/Masdevall de Banyoles!

Des d’avui, el Pla de l’Estany compta amb un nou espai alliberat. Un nou espai que s’obre al jovent de la comarca, que fins ara ha estat orfe d’un lloc on poder trobar-se, relacionar-se i fer créixer projectes existents i futurs.

Des d’avui posem fil a l’agulla per tirar endavant aquest nou projecte. Un projecte autogestionat per nosaltres mateixes. Un espai, on no existeixin discriminacions de cap tipus ni actituds racistes, masclistes, lgtbifòbiques i classistes i on no ens sotmetin al poder adult. És per això que animem a tota la gent jove a acostar-se i aportar les seves idees, temps i recursos a aquest espai, que us el feu vostre i el construïm entre totes!

Durant aquesta tarda hi haurà concert de les companyes Tranki Tranki i jam session a l’espai. Acosteu-vos-hi!!!

Al Pla de l’Estany el jovent alliberem espais, construïm alternatives!

Etiquetat amb: ,
Top