Trespass Journal

Sentencia de desahuci per a kasablanka tenim des de avui 16 sies per recorre oero podrien fer desahaci preventiu

El passat dia 23 abril es va celebrar el judici per precaru i ja tenim la pitjo sentencia. Tot i esta la finca expropiada per ajuntamen de pdecat erc i les cup i tot i disposar de un paper de ajuntamen ob es compromet a fer el nesesari per retirar clausula que obliga a antiga propietaria a desallotjar-nos la sentencia a estat de desallotjar-nos, l’ajuntament k ens va cridar al dialeg el dia 21 per mirar arrivar a un acord que bi volem ni els creiem savem k el k volen, es fotre ma a un projecte k porta funcioban des de 1996.

No estem tristes ni molt menys ens sentim derrotades. Les accions i la campanya en defensa de kasablanka ha estat intensa i molt d’ura ja k molt especialmen per part de les cup k no ha deixat de mentir manipular, va ser maco e una victoria indiscutible veure com es contradien continuamen i s’ amagaven penosamen duran la contundent accio de la fira de la cabdelera kuan varem okupa ls oficibes de territori i sostenivilitat obligan al alcade a recobeixe el k havien estat negan. K ajubtamen es ki esta al darrera del desallothamen.

Des de KASABLANKA ELS HEM DE DIR K SEGUIREM FERMES FINS AL FINAL EN EL NOSTRE COMPROMIS INSUBORNABLE DE SEGUI Ingobernable, K SEGUIREM DEFENSAN-NOS I DENUNCIAN LES SEVES MENTIDES.

I KUAN PDECAT I LA CUP ENS ENVIIN La POLICIA CATALANA AMB LES SEVES PORRES ENS TINDRAN AL DAVAN CONTENTES DE DEFENSA QUELCOM QUE ESTIMEM I MAI ENS PODRAN DESALLOTJA EL NOSTRE ESPERIT SALVATGE LLIURE E INGOBERNABLE per a nosaltres una derrota seria aginollar-nos davan uns politics que no han fet mes k mentir manipular i atacar la resistsncia k no vol ser domesticada per les cup ni per ningu.

Kasablanka sempre salvatge e ingobernable.

ENS VEIEM ALS CARRERS!!!

TAMBE VOLEM MOSTRAR LA NOSTRA SOLIDARITAT AM TOTS ELS ESPAIS OKUPATS AMENAÇATS DE DESALLOTJAMEN. PUNTALES KALA KASTAÑA MAYDAY…

SALUT I ANARKIA

via Indymedia

Etiquetat amb: , ,

El dimecres dia deu a les deu us convoquem a totes a estació de sant feliu per aturar el judici per desallotjar KASABLANKA

Avui divendres em sabut per mitja de un wasap de la advocada de ofici en el judici a kasablanka segons diu, ajuntamen vol reunirse amb ella akest dilluns a la una i mitja a ajuntament i ella a demanat que li acompanyem que es important.

Pensem que si advokada demana k lii acompanyem es perque li a dit ajuntament, pero potser es el menys importan.

Una altre vegada ens veiem amb la nesecitat de dir-los que res tenim a parlar i res em de escoltar del que ajuntament ens puguir dir. I ens preguntem, que volen ara? Fer veure que alguna cosa em de parlar per donar la imatge que es gracies a la seva gestio que s’ atura el desallotjamen? Doncs no! Es gracies i nomes gracies a les movilitzacions i la pressio de la lluita ingobernable de moltes solidaries amb kasablanka i es aixi kom aturarem el desallotjamen.
Per aixo us convokem a totes el proper dimekres dia deu a les deu a estacio de renfe de sant Feliu per aturar el desallotjamen.
Ens veiem als carrers!!

Kasablanka salvatge e ingovermable.

Em destapat amb la nostra lluita la mentida i pa hipocresia de ajuntamen Cup Pdecat i erc. Ara volen quedar be? Donks res de res.

 

Via Indymedia: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/526010

Etiquetat amb: , , ,

[Karcelona] Sobre la legalització dels espais okupats. Negociacions i pactes a Europa

Introducció

Els debats sobre legalització s’enfoquen massa sovint en qüestions ideològiques en comptes de centrar-se en aspectes concrets. Sense treure importància a la confrontació d’idees, en aquest text ens endinsem en els aspectes pràctics que estan estructuralment associats a la legalització d’espais okupats. Què passa a la pràctica quan es legalitzen espais que prèviament estaven explícitament associats amb el rebuig de la llei i de tota autoritat?

Un argument que es sent sovint a l’hora de justificar la legalització a Barcelona és que no podem extraure conclusions de què va passar a d’altres països perquè són contextos diferents. Fer comparacions és complexe, però negar-se a aprendre dels demés és una pèrdua. De la mateixa manera que els encerts d’altres indrets ens han de servir d’inspiració, els errors comesos arreu són una experiència de la que podem aprendre.

El que s’observa a la pràctica és que la institucionalització porta a la mort del moviment. N’és un exemple el moviment veïnal, que va revifar amb la caiguda del règim dictatorial i va acabar regularitzant-se en les associacions de veïns, funcionant sovint a ser una corretja de transmissió de les polítiques dels l’ajuntaments. O els sindicats, que han passat de ser una arma de treballadorxs a una peça més del sistema. I la legalització en molts casos no garanteix res segur, com demostra el cas d’Itàlia, on els que havien buscat regularitzar-se estan ara sota amenaça de desallotjament.

El poder recupera als elements moderats i, mitjançant aquesta divisió, trenca el moviment al mateix temps que reinventa el funcionament del sistema. Per nosaltres, la legalització és una forma més d’acabar amb els espais okupats, exactament com el desallotjament, però amb l’afegit que a molta gent els hi costa més posicionar-se clarament en contra.

Legalització a Europa FINAL
Etiquetat amb: , , , , ,

Barcelona: Comunicat de tancament de l’Ateneu l’Entrebanc

L’Ateneu l’Entrebanc, espai okupat el febrer del 2014 a l’Esquerra de l’Eixample posa fi a la seva trajectòria després de gairebé 5 anys funcionant. L’assemblea de gestió hem hagut de prendre aquesta decisió després de no trobar un relleu estable que volgués continuar el projecte inicial. Durant tot aquest temps tallers, col•lectius i projectes l’hem omplert de vida setmana rere setmana.

Ara mateix, érem ja molt poques les que intentàvem tirar del carro i estàvem caient en una inèrcia que basava tots els seus esforços en mantenir obert l’Entrebanc costés el que costés. Això ens ha passat factura a nivell emocional i ens ha suposat un conflicte amb alguns dels col•lectius que volien continuar en un espai autogestionat però no participar de l’autogestió.

Trobar els motius que fan que això succeeixi és la clau per evitar que torni a passar. Per nosaltres és un tema de prioritats: sense implicació col•lectiva, autocrítica i nous relleus, els espais socials moren.

Fem una crida interna a reflexionar sobre com els col•lectius utilitzem els espais autogestionats. Caure en dinàmiques consumistes va en contra dels nostres principis i acaben cremant-nos. Xerrant amb d’altres ens demostra que aquest no és un cas aïllat.

De totes maneres, i amb ànim de no convertir aquest fet en derrota, us volem anunciar que l’Entrebanc desapareix per transformar-se. Nova gent té ganes de portar-lo endavant i crear nous projectes que anunciaran quan ho creguin necessari.

Nosaltres marxem, tristes però no abatudes, enrabiades però no desil•lusionades, esgotades i amb el convenciment d’haver-ho intentar fet el millor possible. L’Entrebanc ha marcat i a algunes ens ha canviat la vida. Definitivament ha valgut la pena.

Ens veiem als carrers!
Assemblea de Gestió de l’Entrebanc – Febrer del 2019

Ateneu L’Entrebanc
ateneulentrebanc [at] riseup [dot] net
https://squ.at/r/3pz
https://ateneulentrebanc.noblogs.org/

Etiquetat amb: , , , , , ,

Nou intent de desallotjament de La Llamborda dia 13 a partir de les 8h30

Us esperem el dijous 13 de desembre a les 8:30h a les portes de La Llamborda 🙂

Geplaatst door Cso Llamborda En Perill op Zaterdag 8 december 2018

Etiquetat amb: , , , , , ,

CASTANYA A L’ESPECULACIÓ!

Etiquetat amb: , ,

(Galliners): KAN BICI DESALLOTJAT

Aupa compas i amigxs!

Aquest matí 10 de Maig a les 10.30h van aparèixer el propietari amb uns matones no uniformats davant de Kan Bici, després van arribar 2 patrulles dels mossos i una gosseta judicial que va decidir forçar la porta d’entrada (sense gaire èxit) i després van aconseguir obrir la porta posterior del jardí mentre el veí treballava amb la desbrossadora… Èrem dos i poc animats de barallar-nos amb els maderos, així ens donaven 10 minuts per a agafar les coses que no haviem pogut treure abans. La poca assistència als actes convocats per a la resistència de Kan Bici i la ignorància han condemnat el desallotjament de la kasa. La por d’expressar la seva opinió davant de tothom és col·laboració passiva amb els crims perpetrats tots els dies. Per part de lxs compas poca solidaritat, però ja sabem perquè estem en aquesta situació i amb que mitjans manipulen/tergiversen la realitat. Sempre contra els desallotjaments, avui com ahir, la nostra única arma és la solidaritat expressada al carrer. El silenci mata! Des de la nova okupació una salutació de complicitat amb les resistències diverses al món i especialment una salutació calorosa a lxs compas en la ZAD (Bretanya) i lxs anarquistes detinguts recentment a Indonèsia. La vida segueix sent una lluita que hem triat per enfortir-nos i per enfrontar-ens contra aquest sistema corrupte i fals que solament coneix l’opció entre ser esclau i/o pagar el preu que et demanen o lluitar de forma permanent contra tots els seus lligams i paranys. Poden desallotjar les nostres kases però les nostres idees no canviaran! Mentre sembreu misèria hi haurà rebel·lió!

Ni oblit ni perdó!

Salut & Anarquia (des d’algun lloc preciós)!

 

TRESPASS-THREE_47-47
Etiquetat amb: , , , , ,

Disturbis i càrregues policials pel desallotjament de Cala Trava [Contrainfos]

Gràcia, Bcn-18/10/2018.- Manifestació de rebuig pel desallotjament del CSO Cala Trava als carrers de Gràcia, amb atac a bancs i immobiliàries i càrregues policials. #CalaTravaResisteix

 

via LaMosca TV

Etiquetat amb: , , , , , ,

Comunicat i crònica del desallotjament de la Sucursal del Banc Expropiat

– Context previ

Uns mesos després de l’ocupació de la Sucursal, es va obrir un procés civil de desnonament per precari dirigit als ignorats ocupants del local. La primera data de llançament va ser a finals de maig, quan es complia un any del desallotjament del Banc Expropiat i la següent va ser a juliol de 2017. Aquest primer intent de fer-nos fora es va aconseguir aturar gràcies a un esmorzar solidari convocat davant de la Sucursal.

Tot i això, vam pensar que no trigarien gaire a posar una nova data i que el desallotjament seria relativament aviat. Una de les respostes que volíem donar a aquest desallotjament era l’ocupació d’un nou espai. Vam fer una valoració de l’últim desallotjament i vam concloure que volíem evitar el desgast i la dispersió que podria suposar el fet de no disposar d’un espai on continuar el projecte durant alguns mesos, per això vam decidir ocupar el nou espai abans que es produís el desallotjament de la Sucursal.

Al setembre es va ocupar el Cap Quevedo i unes setmanes després se’ns va notificar que la Sucursal tenia data de desallotjament durant la segona quinzena de novembre.

Durant les següents setmanes vam anar traslladant al Cap les activitats i tallers que es feien a la Sucursal, a l’hora que vam pensar quins usos alternatius podia tenir la Sucursal (ja que no volíem abandonar l’espai només perquè estigués amenaçat).

Tot i disposar d’un nou espai més adient per desenvolupar el nostre projecte, hem intentat respondre a aquest desallotjament perquè considerem que no estàvem defensant només un espai, sinó una manera de viure.

– Desallotjament

El matí de dimecres 22 de novembre els Mossos d’Esquadra van desallotjar la Sucursal. A les 8 h aproximadament van desplegar un dispositiu amb uns 6-8 furgons i van bloquejar els carrers del voltant fent 4 cordons d’antidisturbis que determinaven de forma selectiva qui es podia apropar a la zona i qui no. A les 8:30 h es va convocar una concentració de rebuig al desallotjament a la cruïlla dels carrers Torrent de l’Olla i Travessera de Gràcia que va ajuntar unes 20 persones, on es van repartir octavetes informant de la situació, es va desplegar una pancarta i es van cridar lemes en contra del desallotjament. Els Mossos d’Esquadra van mantenir el seu dispositiu durant 4 h mentre registraven l’espai i protegien als operaris que buidaven la Sucursal i la tapiaven amb planxes de ferro. Just abans de retirar el seu dispositiu, la policia va dispersar la concentració colpejant i envoltant alguna gent concentrada per tal d’identificar-les i escorcollar-les. Davant la negativa d’algunes d’elles a fer-ho voluntàriament, se les van endur a la força cap als furgons. Després d’això es va finalitzar la concentració i, al cap d’una estona, els Mossos d’Esquadra van retirar el dispositiu.

Al migdia es va convocar una cercavila que començaria a les 19 h a la plaça Revolució per donar suport al Banc Expropiat i respondre al desallotjament de la Sucursal.

Aquesta cercavila va aplegar unes 200 persones. La cercavila va passar per la majoria de places de la Vila de Gràcia on es van penjar diverses pancartes per tal de visibilitzar el desallotjament. Durant el recorregut es podien veure cartells i adhesius explicant qui considerem que són les responsables del desallotjament. Els carrers van quedar plens de pintades amb missatges diversos i es van assenyalar de diferents formes les immobiliàries i els bancs pels quals va passar la cercavila. També es va desplegar una pancarta a un edifici situat al carrer Josep Torres, que mostrava el rebuig a un altre exemple de l’especulació i l’elitització a Gràcia. Es va fer un recorregut simbòlic per la història del Banc Expropiat, passant per davant del primer i el segon espai, acabant a la plaça John Lennon (molt a prop del nou espai). La cercavila va acabar sense identificacions ni detencions.

– Valoració

Creiem que les diferents formes que tenim de donar resposta als desallotjaments estan lligades a les energies que hi vulguem dedicar i la prioritat que li donem.

La Sucursal era un espai transitori que vam ocupar per mantenir-nos a prop del primer espai del Banc Expropiat i per evitar que el projecte es dispersés. La seva vida ha sigut relativament curta i no tan activa com al primer espai, però ens ha permès continuar. Per tant, podem considerar que ha complert el seu objectiu.

El fet de disposar d’un altre espai ha suposat que el desallotjament de la sucursal generés menys tensió i preocupació entre nosaltres, la qual cosa és positiva. Però donar prioritat al nou espai també ha fet que el desallotjament de la Sucursal quedés relegat a un segon pla i que a poc a poc minvessin les energies i les ganes que volíem dedicar a aquest espai i al seu desallotjament.

Tot i això, valorem positivament la resposta a aquest desallotjament, que no hagués sigut possible sense el suport de molta gent que sent el Banc Expropiat com un projecte afí i pel qual val la pena lluitar. Agraïm totes les mostres de solidaritat abans, durant i després del desallotjament.

Seguim juntes, seguim lluitant, seguim al Cap.

Banc Expropiat de Gràcia, desembre de 2017.

Pd. De cara a la gent que va ser identificada, recordem que si reben qualsevol tipus de notificació (policial o judicial) per aquests fets es poden posar en contacte amb nosaltres al correu elbanc[arroba]riseup.net o directament al Banc Expropiat (C/Quevedo 13-15).

Mira també:
https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2017/12/22/comunicat-i-cronica-del-desallotjament-de-la-sucursal/
https://twitter.com/Banc_Expropiat
Etiquetat amb: , , , , , ,

COMUNICAT KASA NOSTRA

Durant les dues últimes setmanes hem viscut una ofensiva contra els nostres projectes de lluita quotidiana, entre ells Kasa Nostra, desallotjada el passat 25 d’octubre. Recolzem i ens solidaritzem amb totes les nostres companyes que també s’han vist expulsades dels seus espais de vida, ens adherim als seus comunicats i accions i, com elles, volem posar en valor la solidaritat i el suport mutu.

Just ara fa tres anys alliberàrem aquest espai per habitar-lo i utilitzar-lo com a eina per emancipar-nos, construint relacions més properes i allunyades de l’apatia entre veïnes, resolent col·lectivament les necessitats i problemes quotidians. Amb la nostra vida al barri, amb tallers, xerrades, biblioteca, dinadors vegans i altres trobades hem anat teixint xarxes amb la voluntat de fer-les créixer i oposar-nos fermament a la mercantilització en tots els àmbits de la vida. Denunciem el fort embat especulatiu que està patint el barri i aquesta casa n’és un clar exemple.

La peripècia comença amb una permuta entre la immobiliària de la família Laplana-Vivancos, hereus de la finca, i la promotora lleidatana «Replanteig d’Obra SLU» el 29 de juliol del 2005.
L’objectiu era enderrocar la casa i construir-hi un bloc d’habitatges, raó per la qual la promotora va iniciar un procés hipotecari amb «Bancaja, la Caja de Ahorros de Valencia, Castellón y Alicante».

Arrel de la crisi iniciada el 2007 la promotora entra en bancarrota i deixa de fer front als pagaments. D’altra banda «Bancaja» és absorbida pel «Banco Financiero y de Ahorros» (BFA) a través del Sistema Institucional de Protecció de les caixes d’estalvi el 2010 amb una forta injecció pública. D’aquest grup bancari en participen grans empreses de tots els sectors (Banc de València, NH hoteles, Mapfre, Indra Sistemas, Iberdrola i Mecalux entre altres) i Bankia n’és la seva principal filial; que com ja es sabut fou intervinguda amb diners públics el maig del 2012 a causa de la seva forta exposició al sector immobiliari a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

En aquest context el fons d’inversió AREO SARL de Luxemburg compra el deute d’aquesta finca a Bankia el 7 d’octubre del 2014. És llavors quan aquest fons «buitre» comença un procés d’execució hipotecària contra Replanteig d’Obra SL per acabar sent propietària de l’immoble. En aquest moment es quan les inquilines de la casa, i el projecte en comú, ens veiem afectades per un llançament hipotecari contra la promotora.

Segons el jutjat de primera instància 55 de Barcelona ens va arribar una notificació de que el llançament hipotecari (o desallotjament) s’havia de fer efectiu el dia 28 de juny de 2017, però sense avís es va ajornar. Des de llavors ens vam veure sense possibilitat de tenir informació del cas i a l’espera de rebre notificacions, la qual mai va arribar. Nosaltres hem sigut relegades a ser meres espectadores de tot aquest procés, sense poder dir res, mentre en realitat érem participants i protagonistes de la vida de la casa i del centre social.

Fou així que el 25 d’octubre, abans de les 7 del matí, set furgonetes dels Mossos d’Esquadra (entre elles la Brigada Mòbil i la d’Informació) van entrar per la força sense mostrar l’odre de desallotjament pertinent, i amb ells, la comitiva judicial i la representació de la propietat. Ens van aïllar en una habitació on ens van obligar a identificar-nos mentre registraven la casa. Tot seguit, ens instaren a sortir-ne sense temps suficient per treure totes les nostres pertinences.

Denunciem, més enllà del procés especulatiu explicat, la complicitat del sistema judicial i la violència dels Cossos de Seguretat de l’Estat amb el capital, en detriment de la vida de les persones. Les idees i les accions van més enllà d’aquestes quatre parets i aquest projecte al barri no ha defallit: KASA NOSTRA SEGUEIX EN PEU.

 

Karcelona, 6 Novembre 2017

Etiquetat amb: , , , , , ,
Top