Trespass Journal

Actualització de la situació de la companya detinguda a Amsterdam pel cas dels atracaments a bancs a Aachen

Extradició aprovada per Amsterdam per a la companya processada per la fiscalia d’Aachen ( Aquisgrà )

El tribunal d’Amsterdam, avui, 2016.09.15, ha decidit complir amb la sol·licitud de l’estat alemany d’extradir a la nostra companya que s’enfrontarà a un judici a Aachen, sota l’acusació d’expropiació a un banc.

El veredicte ha estat pronunciat al voltant de les 12:30, i ha sigut detinguda immediatament .
La sala estava plena d’amics i companys en solidaritat i suport a la companya enfront de la repressió.

Solidaritat en la lluita.

solidariteit.noblogs.org

Etiquetat amb: , , , ,

Anti-Mercè 2016 – 24 Setembre

14322202_1384533104908135_6056711136521181617_n

[[[[ Disabte 24 Set ]]]].
Vine a La KiosaKa de St Andreu!!!
<M> L1(Kiosk oKupat al costat de plaça orfila )
Fora la Mercé de St. Andreu!!
Tourists Go home!
St. Andreu Guiris Free!

Etiquetat amb:

Fora matonisme del Raval

El passat 25 d’agost la mobilització veïnal va aconseguir frenar un dels fets més greus que hem vist els darrers anys: sis matons que, enviats per l’empresa autoanomenada Desokupa contractada per la propietat, pretenien forçar el desallotjament extrajudicial d’un dels pisos del carrer de la Cera, 15. Amb la ràpida acció d’una xarxa veïnal autoorganitzada, en pocs minuts es va paralitzar un desnonament il·legal a punt de consumar-se -algunes de les pertinences dels inquilins ja havien estat tretes al portal-, i provocar la intervenció de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Aquests fets, però, mostren en quina mesura la situació de vulnerabilitat social i habitacional que viuen moltíssimes famílies del Raval, és encara més gran si pensem que hi ha propietaris i inversors disposats a recórrer al matonisme -el que vam veure dijous passat no mereix un altre nom- para imposar els seus interessos. El que pretenia la propietat va ser saltar-se un judici amb data ja fixada. Si els desnonaments legals ja són un problema en un ordre de precarietat i desprotecció del dret a l’habitatge com el que vivim, permetre que un propietari pogués saltar-se les mínimes garanties judicials, agreuja la situació de manera extrema. La tranquil·litat amb què van actuar els homes de Desokupa fins al moment de la intervenció veïnal, evidencia una sensació d’impunitat que resulta preocupant. És més inquietant encara, però, que una empresa pugui publicitar-se per oferir executar accions que són competència exclusiva d’un jutjat, i que ningú actuï d’ofici al respecte.

En aquest sentit, el fet que ni els agents de Mossos d’Esquadra ni de la Guàrdia Urbana identifiquessin cap dels matons enviats a l’habitatge ni avaluessin si més no la possibilitat que s’estigués cometent un acte delictiu, incrementa encara més la sensació d’indefensió davant d’un esdeveniment d’aquest calibre. Que un grup qualsevol pugui presentar-se en un habitatge, instar el seu desallotjament, fer treure als seus habitants les seves pertinences de casa i trucar una empresa per col·locar una porta blindada i una alarma, i que després puguin abandonar el lloc tranquil·lament sense donar els seus noms, genera una situació de tremenda inseguretat.

Per això, des de l’Assemblea del Raval, exigim a totes les administracions, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat i a l’aparell judicial, que actuïn immediatament abans que situacions com aquesta no es generalitzin. Cal un protocol clar en què tant cossos policials com qualsevol representant públic activin mecanismes d’identificació i denúncia de les persones i de les empreses responsables i, lògicament, dels qui les contracten. D’altra banda, és imprescindible que es comenci a investigar des d’ara mateix l’activitat d’empreses com Desokupa, i d’altres que es puguin estar dedicant a la mateixa activitat, i l’eventual il·legalitat de les seves accions. Com a antecedent recent de l’acció d’aquestes empreses, hi ha l’intent de desallotjament il·legal de Can Dimoni al carrer José Torres de Gràcia, fa pocs mesos.

Al Raval ni podem ni volem permetre la presència d’empreses que, mitjançant el matonisme, s’enriqueixin expulsant la gent d’aquest barri

¡Davant d’això, autoorganització veïnal! ¡No passaran!

Assemblea del Raval

Publicat ací: http://www.ellokal.org/fora-matonisme-del-raval-catcas/#more-6753

Etiquetat amb: , , ,

Nou espai alliberat a Banyoles

14089100_769369549832584_1769624406635416784_n

Acabem d’alliberar un espai al c/Masdevall de Banyoles!

Des d’avui, el Pla de l’Estany compta amb un nou espai alliberat. Un nou espai que s’obre al jovent de la comarca, que fins ara ha estat orfe d’un lloc on poder trobar-se, relacionar-se i fer créixer projectes existents i futurs.

Des d’avui posem fil a l’agulla per tirar endavant aquest nou projecte. Un projecte autogestionat per nosaltres mateixes. Un espai, on no existeixin discriminacions de cap tipus ni actituds racistes, masclistes, lgtbifòbiques i classistes i on no ens sotmetin al poder adult. És per això que animem a tota la gent jove a acostar-se i aportar les seves idees, temps i recursos a aquest espai, que us el feu vostre i el construïm entre totes!

Durant aquesta tarda hi haurà concert de les companyes Tranki Tranki i jam session a l’espai. Acosteu-vos-hi!!!

Al Pla de l’Estany el jovent alliberem espais, construïm alternatives!

Etiquetat amb: ,

Un altre company de Barcelona a la presó pel cas de les expropiacions a bancs a Alemanya

La matinada del passat dimarts 21 de juny el Cos de Mossos d’Esquadra rebentava la porta de casa d’un company anarquista de Barcelona, on vivia amb la seva parella i altres companys de pis. Tots ells van ser despertats encanonats per armes de foc i emmanillats durant hores mentre la policia registrava i saquejava el domicili situat al barri de l’Eixample. Finalment el company va ser detingut i traslladat a Madrid, on l’Audiència Nacional va dictar el seu empresonament preventiu en base a una Ordre Europea de Detenció i Entrega emesa des de la Fiscalia d’Aachen, la qual l’acusa d’haver participat en l’expropiació a la sucursal bancària del Pax Bank ocorreguda el novembre del 2014, la mateixa per la qual es troba empresonada la companya detinguda el 13 d’abril al Carmel. En aquest cas, però, la policia va decidir prescindir de l’escenificació i l’espectacularitat mediàtica que va utilitzar en la operació de l’abril, sense emetre cap nota de premsa ni avisar els mitjans de l’operació.

Segons hem pogut saber, l’ordre de detenció es basa en la suposada coincidència entre un rastre de material genètic trobat al Pax Bank d’Aachen i una mostra d’ADN que els Mossos van prendre al company simulant un control d’alcoholèmia. En aquest fals control, la policia l’hauria fet bufar a l’alcoholímetre i, un cop acabada la prova, s’hauria quedat el bufador de plàstic per a extreure’n el perfil genètic del company a partir de la saliva restant.

Després d’una relativament breu reclusió a la presó madrilenya de Soto del Real, el company va ser traslladat a la presó d’Aachen -estat federal de Nordrhein Westfallen (oest d’Alemanya)- on es troba en situacions similars a la companya detinguda a l’abril: una hora diària de pati, convivència en el mateix mòdul amb altres presoners preventius, unes poques hores de visita al mes, impossibilitat de trucar per telèfon a les seves persones properes, i totes les comunicacions intervingudes. Especialment vulnerant és el format de les visites, que es celebren en presència de dos agents de la unitat policial encarregada de la investigació del cas i una intèrpret jurada que tradueix de forma simultània la conversació, obligant a repetir qualsevol paraula que no s’hagi entès sota l’amenaça d’aturar la visita.

Tanmateix, aquesta no és la primera vegada que el company s’enfronta a les dificultats del càstig i la institucionalització carcerària. El seu empresonament actual es suma a una condemna anterior de més d’una dècada a Portugal -d’on és originari- durant la qual es va destacar per la seva denúncia dels abusos i les violacions dels drets dels presos, participant en vagues de fam, organitzant-se amb altres reclusos per millorar les seves condicions de vida, animant a l’abandonament de les drogues amb les que la institució té sotmesa la població encarcerada i creant personalment una voluminosa biblioteca llibertària amb la que fomentava la conscienciació i la formació política dels presos, donant així continuïtat a l’ofici de llibreter que havia desenvolupat abans d’entrar a la presó. La seva actitud solidària i combativa el va posar repetidament en el punt de mira de la institució i els seus càstigs, sent en darrer terme processat com un dels 25 encausats pel conegut motí de Caixàs.* Un cop al carrer, el company es va traslladar a Barcelona, on se’l podia veure participar sovint als ateneus, les mobilitzacions al carrer i les activitats del moviment llibertari.

Ara afronta, juntament amb la companya detinguda a l’abril, la futura celebració del judici en el qual es jutjarà la seva presumpta participació en l’expropiació bancària del novembre del 2014. Recordem que amb ell ja són tres les persones encausades pel que la policia alemanya descriu com «una sèrie d’atracaments» ocorreguts a Aachen entre 2012 i 2014, incloent la companya holandesa que es troba en llibertat provisional a l’espera del judici que tindrà lloc el proper setembre, on es decidirà si és novament extraditada a Alemanya, on ja va complir varis mesos de presó preventiva acusada d’haver dut a terme una expropació l’any 2013.

Vagi per a elles tota la nostra força i solidaritat, tot el respecte i el recolzament per a qui és perseguit  en nom de l’ordre capitalista i els seus fonaments: l’explotació entre iguals i la submissió de tota la vida, les relacions i els territoris a la lògica cega del benefici, la conversió de diners en més diners, i el lucre d’uns pocs sobre l’empobriment de la resta.

Llibertat per a les acusades d’haver expropiat bancs a Alemanya!

Llibertat per a totes les lluitadores empresonades i perseguides!

 

(*) En aquest motí, succeït al març del 1996, la onada ascendent de lluites protagonitzades pels reclusos de les presons portugueses durant els 90 arribà a un punt culminant i eclosionà en una protesta generalitzada al centre penitenciari de Caixas, un dels més sobrepoblats de Portugal, i on l’incompliment dels drets promulgats després del derrocament de la dictadura era més patent. La protesta, que reclamava poc més que l’aplicació d’aquests drets constitucionals, va ser ofegada a base de salvatges pallisses contra els 180 vaguistes que havien participat de la mobilització.

Posted on by Solidaritat Rebel

Etiquetat amb: , , ,

Ocupar un altres espai; continuar lluitant per tornar al Banc Expropiat

Divendres passat, dia 12 d’agost, vam okupar un espai a la Vila de Gràcia. No és un nou Banc Expropiat, no serà l’espai on continuï el projecte. I no ho serà per moltes raons, tant perquè físicament el nou espai no reuneix les condicions de mida mínimes que el projecte necessita per desenvolupar-se, com perquè nosaltres encara tenim la viva convicció de tornar a l’espai on érem. Tornar al local desallotjat del Banc Expropiat no ha d’entendre’s simplement com la pugna per un espai físic, sinó que en la lluita contra l’especulació a Gràcia ha de ser una prioritat impedir que Manuel Bravo Solano es quedi amb aquest local.

Necessitàvem un espai perquè el projecte també depèn d’un punt físic on reunir-nos, deixar coses y continuar construint-nos; és per això que hem decidit obrir l’espai abans de festes de Gràcia, per assegurar-nos que passa el temps necessari perquè la policia no tingui l’argument legal de desallotjar-nos en 72 hores, sinó que s’hagi d’obrir un procés legal que, per la burocràcia que implica, obligui que passi tot el mes d’agost i així evitar que tingui lloc cap conflicte durant aquests dies. Com qualsevol veïna del barri volem passar-ho bé a les festes, que també són nostres, compartir tota la feina feta tant dels guarnits com de les programacions i gaudir d’aquests dies en què el carrer es converteix en un gran lloc de reunió. Coneixem bé tot l’esforç que totes hem invertit en la preparació de les festes i volem gaudir-les de la millor manera possible.

Dimecres a les 20.30 farem públic el lloc on tindrem la nostra nova petita seu.

Us animem a passar pel nostre espai de festes, som on hem estat els últims mesos, a la porta del Banc Expropiat. Hi celebrarem les festes cada tarda de 20h a 24h.

Publicat ací pel Banc Expropiat: https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2016/08/16/ocupar-un-altres-espai-continuar-lluitant-per-tornar-al-banc-expropiat/

Etiquetat amb: , , , ,

Videos breus sobre recerca activist & okupació

Aquestes són algunes respostes de la gent que va participar a la conferència SqEK-Antipode que va tenir lloc a Barcelona el 2015. Aquests videos no han estat realitzats per Trespass.

La primera pregunta va ser “quina importància tenen les lluites per l’okupació i per l’autogestió en el context actual?”.

La segona pregunta va ser “Per què et dediques a fer recerca sobre l’okupació?”

La última pregunta va ser “Com combines el compromís polític i el compromís acadèmic en el teu context local?”.

Etiquetat amb: , , , , , ,

Comunicat del C.S.O. la Chispa Agost 2016

ESPECULADOR vs OKUPES

CIUTAT vs HORTA

Estiu 2016: El CSO la Chispa en PERILL de Desallotjament

Okupem com a acció política per la col·lectivització de la terra, els habitatges i l’energia i per lluitar contra la propietat privada especulativa. Okupem com a acció cultural per propiciar espais de creació i difusió d’idees, tallers, activitats i música sense ànim de lucre i amb ànim de transformació social. Okupem com a acció social per reivindicar la necessitat d’augmentar l’autosuficiència i per no haver de sobreviure en treballs precaris o autoexplotats. Okupem com a acció ecològica per mantindre habitatges i terrenys abandonats i per lluitar per la desurbanització de l’horta i de les nostres vides.

La ciutat avança. Per la sortida de la N-240 de Lleida direcció Alpicat el capitalisme està arrasant: multinacionals del FastFood i sales recreatives, hipermercats, casinos, restaurants on s’explota als treballadors… I això no acaba aquí; inversors hi volen fer hotels, centres comercials, franquícies rebenta-preus… I per allà al mig: la “Paeria”, que diu que vol fer un negoci temàtic dels Barrufets (o del que sigui!).

El Centre Social Okupat la Chispa està en aquesta zona especulativa, en un terreny que, concretament, es propietat de “UA S.L”, societat que forma part del Holding d’inversió “Grup Cervera Carràs”. A partir del 2000 aquesta immobiliària, juntament amb d’altres com “Gestió de Finques SL”, van pagar una milionada per uns terrenys que ara, després de més d’una dècada d’abandó i passada la bombolla immobiliària, valen “casualment” més. La raó: posteriorment a la compra -casualitats de la vida- la Paeria va requalificar la densitat urbanitzable i de serveis de la zona. És per aquest motiu que l’advocada de “UA S.L.” que porta la denúncia per usurpació de la Chispa, ha convençut la fiscalia de l’Estat per, entre els dos, fer pressió al jutge del cas perquè accepti un desallotjament cautelar.

Gairebé 9 anys després de l’okupació, de la immediata denúncia i sense que s’hagi celebrat cap judici, el passat mes de juny el jutge va aprovar la mesura cautelar de DESALLOTJAMENT. Advocades favorables a aquesta causa han presentat recurs i entre altres coses manifesten que:

[…] en el cas que ens ocupa, a 8 anys i mig de la denúncia i sense haver demanat mai la mesura, tractant-se a més d’un immoble en desús que l’empresa només ostenta a nivell d’inversió però que no necessita per a cap ús de cap mena, la mesura demanada sense invocar ni tan sols un motiu pel qual hauria de ser adoptada, no pot prosperar. Amb el risc d’afectar drets constitucionals de major protecció […] En definitiva, la mesura de desallotjament es presenta única i exclusivament per estalviar-se la via civil del llançament, donat que l’acusació no ha manifestat tenir cap mena de necessitat d’ús de I’immoble, ús que d’altra banda mai no ha exercitat, més enllà de tenir aquest terreny dins el compte de pèrdues i guanys de la societat i en estat totalment abandonat i inutilitzat […]”.

Els Vampirs Immobiliaris estan transformant la cultura i els paisatges, estan destruint les relacions i formes de vida. L’únic que els interessa són els diners per fer més diners. El creixement exponencial i la corrupció urbanística de les ciutats és responsabilitat seva juntament amb ajuntaments, cambres de comerç, sistema judicial i un llarg etcètera; transformant les hortes, zones agràries o zones de desgovern en urbanitzacions dormitori de xalets, centres d’oci capitalista, abocadors o zones en desús. El CSO la Chispa, així com l’Associació de Veïnes de la partida de Montserrat i altres veïns/veïnes de la zona no volem marxar d’on som encara que ens ofereixin una milionada o ens facin fora a la força.

Animem a les persones que simpatitzen o participen amb els moviments okupa, moviments en contra de l’expansió urbanística, o moviments socials de Ponent a participar en la Resistència de la Chispa.

No aturareu l’Okupació!

STOP DESALLOTJAMENT!         STOP CIUTAT!

www.csolachispa.wordpress.com

Etiquetat amb: , , , , ,

Una mica de llum sobre la investigació que ha portat a l’empresonament de la companya detinguda el 13-A

Amb una breu nota de premsa difosa pel Cos de Mossos d’Esquadra s’anunciava el passat 13 d’abril  l’operació policial en la que es va detenir a Barcelona la companya actualment empresonada a Köln (Alemanya), acusada d’haver expropiat una entitat bancària a la ciutat d’Aachen.

Segons aquesta nota, l’operació responia al compliment d’una Comissió Rogatòria Internacional cursada a petició de la Fiscalia d’Aachen, que dos dies abans de l’operació havia signat una ordre de detenció a nom de la militant anarquista de Barcelona. El que no explicava la nota i fins ara no havia transcendit al coneixement públic és que la detenció i els escorcolls efectuats pel CME als barris barcelonins de Gràcia i el Carmel no van ser la simple execució d’una petició internacional, sinó la culminació d’un llarga i estreta col·laboració entre els aparells policials i judicials dels Estats alemany i espanyol, amb la participació activa de la policia autonòmica catalana. La implicació dels Mossos d’Esquadra en el cas s’inicia molt abans del passat abril i, tal com ha quedat evidenciat, va força més enllà d’un paper passiu i merament executori.

Un matí qualsevol a Aachen

El matí del 14 de novembre del 2014 un grup de persones armades entra a l’oficina del Pax Bank de la localitat westfaliana d’Aachen, a l’oest del país. Després de buidar la caixa forta i lligar els empleats del banc, abandonen l’entitat sense que s’hagin produït ferits ni danys personals. Els dies següents, la brigada policial encarregada de la investigació, la Landeskriminalamt de Nordrhein-Westfalen (LKA NRW), vincularà aquesta expropiació amb uns altres dos assalts ocorreguts els darrers anys a la ciutat [1] i engegarà una autèntica –i infructuosa- campanya mediàtica de delació, difonent públicament els detalls dels atracaments i oferint recompenses de milers d’euros a qualsevol que pugui aportar informació sobre persones sospitoses. Tant lluny anirà la LKA en aquesta estratègia, que decidirà utilitzar per a la seva campanya un famós i deplorable programa televisiu, emès a una de les principals cadenes del país: Aktenzeichen XY… Ungelöst (“Expedient XY… No Resolt”). Es tracta d’un reality show de caràcter obertament para-policial on s’exposen de forma morbosa casos que la policia ha estat incapaç de tancar per si mateixa, mostrant imatges de càmeres de seguretat, roba trobada als llocs dels «crims», retrats robot i reconstruccions dramatitzades dels fets per impressionar i incitar a la massa espectadora a ajudar als cossos de l’Estat i delatar altres persones.

La perruca, el guant i la llauna

Quatre mesos després de l’acció, al març del 2015, la investigació adoptarà un nou rumb amb l’entrada en escena de la policia catalana. Aquesta enviarà una nota a Alemanya en resposta a la petició que al gener havia enviat la LKA a nivell internacional, fent circular els perfils genètics extrets de mostres d’ADN [2] suposadament trobades al lloc dels fets, buscant possibles coincidències en les bases de dades d’altres Estats. Segons els Mossos, el perfil d’una mostra extreta d’una perruca trobada a prop del Pax Bank d’Aachen al novembre coincidiria amb una entrada de la seva bases de dades genètiques, un rastre extret d’un guant trobat al carrer després d’una acció directa de caràcter polític ocorreguda al barri de Sants de Barcelona el juny del 2009. A partir d’aquí comença una investigació conjunta on els cossos policials d’ambdós Estats comparteixen informació i inicien una recerca intensiva dins el que la premsa alemanya ha anomenat com ”el moviment de cases ocupades d’extrema esquerra de Barcelona” i que ,segons les tesis exposades als mitjans per la fiscalia i la policia d’Aachen, ha esdevingut l’escenari principal de la investigació.

En el marc d’aquesta investigació, i sempre segons la versió policial, a finals de juny agents de la divisió d’informació dels Mossos van recollir furtivament una llauna de cervesa buida i abandonada al carrer per la companya encausada. D’aquesta llauna n’haurien extret mostres d’ADN amb la finalitat de realitzar una comparació directa amb les restes de material genètic trobat a prop del Pax Bank després de l’expropiació. Quatre mesos després, a finals d’octubre, un informe dels laboratoris biològics dels Mossos hauria confirmat la coincidència entre ambdues mostres. No obstant, passarien gairebé sis mesos més fins que el 12 d’abril del present any es cursés des d’Aachen una Ordre Europea de Detenció i Entrega contra ella, sent finalment detinguda al dia següent al seu domicili del barri del Carmel.

Repressió i control social: l’ADN dels Estats

El procés policial que desemboca en aquesta detenció ens confirma per tant el que moltes ja sospitàvem, i és que els Mossos d’Esquadra porten anys recollint de forma massiva i sistemàtica mostres biològiques durant accions, mobilitzacions, registres i protestes per a la confecció d’una base de dades genètiques que incrementi el control sobre els moviments antagonistes. El que inicialment es va introduir amb com una mesura excepcional, argumentant la necessitat de protegir-se davant violadors reincidents i similars, s’està implementant i normalitzant com una tecnologia repressiva més al servei de la persecució de militants polítiques.

A l’Estat espanyol aquest modus operandi policial porta temps sent assajat per la policia autonòmica basca (Ertzaintza) en la repressió de l’esquerra abertzale i de les lluites a Euskal Herria. Tal com denunciava el diari Gara ja a l’any 2007, l’Ertzaintza va començar a construir una base de dades genètiques a cop de recollir burilles de tabac i gots durant les festes, raspalls de dents als registres, o bufadors de plàstic utilitzats en falsos controls d’alcoholèmia. Els problemes de fiabilitat i validesa probatòria atribuïts per experts a les tècniques d’ADN no han impedit a la policia autonòmica basca iniciar processos judicials basats en el perfil genètics com a única prova, processos que amb la inestimable ajuda dels tribunals d’excepció de l’Audiència Nacional espanyola sovint han resultat en llargues penes de presó per a les acusades.

A nivell europeu, l’ús de tecnologies genètiques en l’àmbit policial i judicial no ha deixat de guanyar terreny des de que a finals dels anys 80 la Interpol importés dels Estats Units d’Amèrica l’estratègia de crear bases de dades per a la identificació de persones a través del perfil d’ADN. Malgrat les diferències segons el context sociopolític i jurídic de cada lloc, en general la tendència comuna a nivell internacional és el creixement exponencial de la informació personal enregistrada a aquestes bases de dades i l’eliminació progressiva de les restriccions legals que limiten la introducció i processament de noves mostres. L’ús policial de les tecnologies genètiques ha augmentat dràsticament a tot arreu dins la Unió Europea, i els criteris per a permetre la seva utilització són cada cop més laxos. Ens trobem per tant davant un descomunal salt qualitatiu, no ja en les tècniques repressives orientades a sectors dissidents minoritaris, sinó en la capacitat dels Estats per al control social de tota la població en general. Davant aquest repte, les enemigues de l’status quou haurem d’escollir entre deixar-nos intimidar pels mecanismes de control del Poder o produir les estratègies polítiques i pràctiques adients per a afrontar-los, sabent que la hipòtesi d’una societat  totalment controlada és només això, la fosca fantasia irrealitzable d’una lògica de dominació que sempre trobarà resistències.

Notes:

[1] Recordem que darrerament va ser novament detinguda a Amsterdam una companya a la que s’acusa d’haver participat en una d’aquestes expropiacions, concretament la que va tenir lloc el juliol del 2013.

[2] L’àcid desoxiribonucleic (ADN) és un component químic del nucli cel·lular que conté la informació genètica que es transmet de forma hereditària en els organismes vius. Aquest àcid es troba en totes les cèl·lules d’animals—humans i no humans—, plantes i altres organismes, excepte en els glòbuls vermells. L’ADN s’utilitza en diverses tècniques (biogenética, nanotecnologia, bioinformática, etc.), però la que ens interessa en aquest text és l’anomenada «forense», utilitzada en contextos policials, judicials i penals. En aquests casos s’utilitza l’ADN que s’extreu del pèl, la saliva o la sang, i com a resultat s’obté el que es denomina petjada genètica o «perfil d’ADN». Són les variacions de seqüència d’aquesta petjada o perfil el que permeten diferenciar a les persones, com si es tractés d’un “codi de barres humà”.

 

Publicat per Solidaritat Rebel: https://solidaritatrebel.noblogs.org/post/2016/07/16/una-mica-de-llum-sobre-la-investigacio-que-ha-portat-a-lempresonament-de-la-companya-detinguda-el-13-a/

Etiquetat amb: , , ,

TRESPASS: INAUGURACIÓ D’UNA REVISTA EN LÍNIA SOBRE OKUPACIÓ // CRIDA A COMUNICACIONS

Trespass és una revista publicada ocasionalment que recopila reflexions sobre experiències personals, assajos, articles, actes de conferències, entrevistes, debats, cartes i altres intervencions de persones i col·lectius que utilitzen la usurpació per promoure el canvi social. Trespass és una revista autogestionada d’accés obert que no rep cap mena de finançament. És multidisciplinària i publica treballs en diferents idiomes.

Volem proporcionar a les persones que ens escriuen la possibilitat de publicar textos en la seva llengua. Considerem que la diversitat lingüística pot fomentar una major qualitat literària dels materials que es publiquen. Per tant, la versió impresa de Trespass consistirà freqüentment en articles en diversos idiomes, però farem també edicions especials adaptades a determinades comunitats lingüístiques, que compartirem físicament a preus assequibles.

Els articles publicats seran revisats per tercers sobre temes de recerca relacionats amb les lluites per l’okupació a través del món. Seleccionem les persones que revisen els articles d’acord amb el seu coneixement de la matèria, intentant mantenir una certa diversitat de perfils. La teoria pot redactar-se en qualsevol tipus de format, animem a qui ens escriguin a desenvolupar una diversitat d’estils per arribar a una major audiència. Més informació sobre la nostre línea editorial ací: https://www.trespass.network/?page_id=118&lang=ca

D’altra banda, les entrades del bloc estan obertes a tot tipus de formats: comunicats; imatges; manifestos; notícies; crides a la solidaritat; etc. L’enfocament està en facilitar la comunicació entre okupants i activistes a nivell mundial, i a contribuir a les xarxes que estan alineades amb l’okupació, per ampliar la visibilitat de les seves demandes i accions.

Més informació sobre la mena de materials que volem publicar ací: https://www.trespass.network/?page_id=116&lang=ca

trespass.network // twitter/trespassnetwork // editor [at] trespass [dot] network

Etiquetat amb: , , ,
Top