Trespass Journal

Esmorzar solidari Banc Expropiat

Etiquetat amb:

A LA MADERA, PUNTAL

A LA MADERA, PUNTAL
CSO La Llamborda
Gener de 2017

El text que escrivim a continuació sorgeix de la necessitat de prendre una posició política al voltant de l’okupació i l’intent de desallotjament del Centre Social la Llamborda, situat al barri del Guinardó, Barcelona. La Llamborda es va okupar el juny del 2012, i a través d’un procés de desnonament es va intentar desallotjar el juny del 2015. Aquest desallotjament es va impedir gràcies a la resistència i la solidaritat activa de les persones habitants de la vivenda, les integrants de l’assemblea del centre social, veïnes del barri i companyes. Aquest proper febrer tindrà lloc el judici a quatre companyes per resistència durant aquesta jornada.

Amb el pas del temps i després de diversos debats i jornades de reflexió: veiem que el procés de resistència de la Llamborda sorgeix de la necessitat de defensar ciutats properes on es comencen a veure o a normalitzar certes pràctiques respecte a l’okupació, com per exemple, prendre vies de legalització dels espais, pactes amb la propietat, inclosos els ajuntaments, o fins i tot acceptar diners a canvi d’abandonar la casa pacíficament. En algunes ciutats europees on els moviments d’okupació fou molt fort, com per exemple a Berlín, Londres o Amsterdam, aquesta tendència va acabar sent normalitzada; els mecanismes del poder per a la integració de les més legalistes i la repressió contra les que es negaven a entrar al seu joc, convertiren l’okupació en quelcom quasi impossible. Veient aquesta realitat i els possibles precedents que s’estan començant a donar aquí, creiem que és necessària una reflexió, un debat i un posicionament vers l’okupació i defensa dels espais. Barcelona segueix sent una de les ciutats amb molts llocs okupats, però no serà sempre així sense una acció i una defensa col·lectiva. Tot això ens fa replantejar quin paper juguen els espais okupats dins de les lluites, així com veure la urgència de crear eines col·lectives contra aquesta tendència a la desaparició de cases i centres okupats.

Per nosaltres l’okupació és un procés de desobediència a les lleis del mercat capitalista, a la propietat privada i una aposta per l’alliberació i col·lectivització d’espais. L’okupació per si mateixa no representa un acte subversiu si no li donem nosaltres contingut polític com a anarquistes, ja que ho veiem des d’una mirada transversal, juntament amb la lluita contra l’autoritat, el patriarcat, el feixisme, el racisme, l’especisme, el propi Estat, o qualsevol forma de poder.

Considerem l’okupació com una ruptura cap a l’individualisme a mercè del capital, de lògiques consumistes i alienants cap a les quals tendeix la societat, una forma d’atacar a la propietat privada alhora que es creen espais alliberats on crear complicitats per encarar les lluites. És una manera d’oposar-se a les lògiques econòmiques de l’Estat capitalista, de donar continguts polítics, realitzar activitats i compartir coneixements en espais que anaven a ser destinats a l’especulació en el mercat immobiliari i/o empresarial.

Sent realistes, el desallotjament és una part més de l’okupació i considerem que el treball col·lectiu és important per encarar-ho, reafirmant-nos en la impossibilitat de veure l’okupació i el desallotjament com separats. Intentem aprofitar el conflicte que el sistema capitalista genera per visibilitzar les nostres idees i enfrontar-nos als seus aparells policials.

De la mateixa forma que l’okupació i el desallotjament van de la mà, creiem que l’okupació i la resistència també haurien d’anar unides. Les lluites necessiten una part ofensiva i una altra defensiva; una sense l’altra queden coixes. Però més enllà de, potser, una qüestió estratègica, també és una qüestió de no cedir tan fàcilment davant els enemics. Està clar que moltes vegades per molt que es resisteixi al final es duran a terme els desallotjaments, però al marge d’una defensa d’un espai en concret, és una defensa d’idees que van més enllà de quatre parets. El moment de la resistència en si, ja té un valor, encara que ens acabin robant l’espai. De fet, creiem que la resistència forma part de la identitat política de l’espai i que és necessari un posicionament clar des del primer moment de l’okupació. Això permet veure l’afinitat real des de l’inici, preparar la resistència amb temps perquè tot el treball no es condensi en unes poques setmanes i no se sobrepassin els límits de cada une; per evitar així conflictes més grans en aquests moments de tensió, i que és quelcom que es reprodueix en molts espais.

Però un moment de resistència obre un ampli vano de possibilitats. Estem acostumades a sentir que totes les vies són legitimes per a defensar un espai okupat però algunes pràctiques es poden tornar en contra nostra. Hi ha moltes formes de resistència, basant-se en diferents idees pràctiques o necessitats, però l’ús d’eines del poder com vies institucionals, negociacions o els mitjans de comunicació per a nosaltres és una contradicció; va en contra de l’autogestió i l’autonomia de les lluites. Creiem que l’autogestió suposa el no reconèixer cap figura de mediació i comptar únicament amb les relacions que hem generat arrel de les nostres idees, pràctiques i afinitats polítiques, treballades en el temps o fruit de l’espontaneïtat de moments subversius. Posar-se en una posició de passivitat, buscar un diàleg amb la mateixa institució que preteníem atacar, rebaixar la conflictivitat i generar un discurs victimista trenquen amb les dinàmiques com el suport mutu, l’empoderament col·lectiu, l’enfrontament al poder, i el fet de percebre com a subjectes actius i autònoms.

Per una altra banda, aquests moments de conflictivitat permeten trencar amb els rols pacificadors que se’ns imposen a les trans, bolleres i dones en la societat, a qui se’ns ha negat allò conflictiu, l’autonomia, l’agressivitat. Per això, una resistència transfeminista és una forma d’atacar el patriarcat.

RESISTÈNCIA DE LA LLAMBORDA

El juny del 2012 s’okupà el CSOA La Llamborda. L’espai era un edifici d’obra nova propietat d’una immobiliària en fallida, Immobiliària Amílcar, S.A. L’okupació sorgí de la necessitat de tenir un espai físic al barri per a poder realitzar activitats socials i polítiques i aprofitar per donar vivenda a companyes que decidiren okupar. Es va dividir l’espai en dos, els baixos serien la part de centre social, i el primer i segon pis seria l’espai de vivenda.

Amb el pas del temps, aquesta mateixa divisió que havíem fet, va passar a ser també una divisió de la titularitat de l’immoble. Donats els deutes de la immobiliària, l’edifici fou expropiat per un banc, i tenia dos processos d’execució hipotecària diferents, per un costat els baixos (CSO) i per un altre els pisos (vivenda). El banc va posar en subhasta la part de vivenda, i aquesta fou absorbida per la SAREB, que tot seguit inicià un procés legal per a desnonar a les okupants. I aquest procés legal va portar al primer intent de desallotjament amb data tancada. Mentrestant, l’espai seguia actiu. A part d’albergar a companyes a vivenda, en el centre social es feien activitats com teatre, dansa, jornades antipresons, biblioteca social, taller d’auto reparació de bicicletes, local d’assaig, menjadors vegans, cinefòrums, assemblees internes i de col·lectius externs, etc.

Arribem al primer intent de desallotjament el 10 de març de 2015, en el qual es presentaren una comitiva judicial per desnonar el primer i segon pis. Se’ls va negar l’entrada amb una concentració al carrer en defensa de l’espai i una resistència dins de l’edifici. La comitiva fou expulsada i amenaçaren de tornar més endavant amb un equip d’intervenció policial.

Durant uns mesos, foren alternant dates obertes de dues setmanes, fins a tenir la darrera, la segona quinzena de juny. El 17 de juny van venir a desallotjar. Hi havia gent resistint tant a vivenda com al CSO. Gràcies a les 6 hores de resistència i la situació específica de l’edifici, malgrat el gran dispositiu policial i les forces que empraren per entrar per totes les bandes a la casa, s’aconseguí parar l’intent de desallotjament del CSO, tot i que desallotjaren la vivenda i tancar el seu accés. Les companyes encausades per la resistència tindran el judici el proper 3 de febrer. S’aniran comunicant properes convocatòries.

Avui en dia la Llamborda segueix sent CSO i vivenda.
I tenim clar que això va ser possible gràcies a la resistència.

Sabem que tornaran i tornarem a resistir.

Solidaritat amb les companyes que segueixen lluitant pels seus espais.

MORT AL PATRIARCAT I VISCA L’ANARQUIA

tret d’indymedia: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/510572/index.php

 

Etiquetat amb: , , , , ,

17 de novembre: Xerrada “L’okupació contra infraestructures del capitalisme”

https://assembleaokupescastello.noblogs.org/

cartell-crtr2-1-724x1024

Xerrada – documental
“L’okupació contra infraestructures del capitalisme”
Dia: 17 de novembre
Hora: 19 h
Lloc: La Cosa Nostra Castelló

Organitza: Assemblea d’Okupes de Castelló.

En aquesta xerrada l’Assemblea d’Okupes de Castelló tractarem d’abordar el tema de l’okupació com a mitjà d’acció directa per paralitzar la construcció d’infraestructures del capitalisme, ja que alguns d’aquestos projectes només serveixen per als seus interessos econòmics i no els importen les conseqüències, causant desnonaments injustos, destruïnt paratges naturals o contaminant el medi ambient.

Acte emmarcat dins de les VI Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.

via https://assembleaokupescastello.noblogs.org/

Etiquetat amb: , ,

DISSABTE 8 OCTUBRE TALLER D’AUTOEDICIÓ DE FANZINES

Aquest dissabte fem sessió de DIY a la biblioteca del CSOA Kasa nostra!

De 16-21h hi ha una sessió creativa d’autoedició de fanzines, acompanyats de la Distri La polilla!

Allà tindrem fulls, textos, imatges, llapissos,… però porta tot el que et pugui ajudar a inspirar-te!! poesies, fragments de text, teles, tisores, pegament, cartolines… tots seran benvinguts!

14516562_609546652558346_4570401223925734149_n

Etiquetat amb: , , ,

Actualització de la situació de la companya detinguda a Amsterdam pel cas dels atracaments a bancs a Aachen

Extradició aprovada per Amsterdam per a la companya processada per la fiscalia d’Aachen ( Aquisgrà )

El tribunal d’Amsterdam, avui, 2016.09.15, ha decidit complir amb la sol·licitud de l’estat alemany d’extradir a la nostra companya que s’enfrontarà a un judici a Aachen, sota l’acusació d’expropiació a un banc.

El veredicte ha estat pronunciat al voltant de les 12:30, i ha sigut detinguda immediatament .
La sala estava plena d’amics i companys en solidaritat i suport a la companya enfront de la repressió.

Solidaritat en la lluita.

solidariteit.noblogs.org

Etiquetat amb: , , , ,

Anti-Mercè 2016 – 24 Setembre

14322202_1384533104908135_6056711136521181617_n

[[[[ Disabte 24 Set ]]]].
Vine a La KiosaKa de St Andreu!!!
<M> L1(Kiosk oKupat al costat de plaça orfila )
Fora la Mercé de St. Andreu!!
Tourists Go home!
St. Andreu Guiris Free!

Etiquetat amb:

Fora matonisme del Raval

El passat 25 d’agost la mobilització veïnal va aconseguir frenar un dels fets més greus que hem vist els darrers anys: sis matons que, enviats per l’empresa autoanomenada Desokupa contractada per la propietat, pretenien forçar el desallotjament extrajudicial d’un dels pisos del carrer de la Cera, 15. Amb la ràpida acció d’una xarxa veïnal autoorganitzada, en pocs minuts es va paralitzar un desnonament il·legal a punt de consumar-se -algunes de les pertinences dels inquilins ja havien estat tretes al portal-, i provocar la intervenció de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Aquests fets, però, mostren en quina mesura la situació de vulnerabilitat social i habitacional que viuen moltíssimes famílies del Raval, és encara més gran si pensem que hi ha propietaris i inversors disposats a recórrer al matonisme -el que vam veure dijous passat no mereix un altre nom- para imposar els seus interessos. El que pretenia la propietat va ser saltar-se un judici amb data ja fixada. Si els desnonaments legals ja són un problema en un ordre de precarietat i desprotecció del dret a l’habitatge com el que vivim, permetre que un propietari pogués saltar-se les mínimes garanties judicials, agreuja la situació de manera extrema. La tranquil·litat amb què van actuar els homes de Desokupa fins al moment de la intervenció veïnal, evidencia una sensació d’impunitat que resulta preocupant. És més inquietant encara, però, que una empresa pugui publicitar-se per oferir executar accions que són competència exclusiva d’un jutjat, i que ningú actuï d’ofici al respecte.

En aquest sentit, el fet que ni els agents de Mossos d’Esquadra ni de la Guàrdia Urbana identifiquessin cap dels matons enviats a l’habitatge ni avaluessin si més no la possibilitat que s’estigués cometent un acte delictiu, incrementa encara més la sensació d’indefensió davant d’un esdeveniment d’aquest calibre. Que un grup qualsevol pugui presentar-se en un habitatge, instar el seu desallotjament, fer treure als seus habitants les seves pertinences de casa i trucar una empresa per col·locar una porta blindada i una alarma, i que després puguin abandonar el lloc tranquil·lament sense donar els seus noms, genera una situació de tremenda inseguretat.

Per això, des de l’Assemblea del Raval, exigim a totes les administracions, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat i a l’aparell judicial, que actuïn immediatament abans que situacions com aquesta no es generalitzin. Cal un protocol clar en què tant cossos policials com qualsevol representant públic activin mecanismes d’identificació i denúncia de les persones i de les empreses responsables i, lògicament, dels qui les contracten. D’altra banda, és imprescindible que es comenci a investigar des d’ara mateix l’activitat d’empreses com Desokupa, i d’altres que es puguin estar dedicant a la mateixa activitat, i l’eventual il·legalitat de les seves accions. Com a antecedent recent de l’acció d’aquestes empreses, hi ha l’intent de desallotjament il·legal de Can Dimoni al carrer José Torres de Gràcia, fa pocs mesos.

Al Raval ni podem ni volem permetre la presència d’empreses que, mitjançant el matonisme, s’enriqueixin expulsant la gent d’aquest barri

¡Davant d’això, autoorganització veïnal! ¡No passaran!

Assemblea del Raval

Publicat ací: http://www.ellokal.org/fora-matonisme-del-raval-catcas/#more-6753

Etiquetat amb: , , ,

Nou espai alliberat a Banyoles

14089100_769369549832584_1769624406635416784_n

Acabem d’alliberar un espai al c/Masdevall de Banyoles!

Des d’avui, el Pla de l’Estany compta amb un nou espai alliberat. Un nou espai que s’obre al jovent de la comarca, que fins ara ha estat orfe d’un lloc on poder trobar-se, relacionar-se i fer créixer projectes existents i futurs.

Des d’avui posem fil a l’agulla per tirar endavant aquest nou projecte. Un projecte autogestionat per nosaltres mateixes. Un espai, on no existeixin discriminacions de cap tipus ni actituds racistes, masclistes, lgtbifòbiques i classistes i on no ens sotmetin al poder adult. És per això que animem a tota la gent jove a acostar-se i aportar les seves idees, temps i recursos a aquest espai, que us el feu vostre i el construïm entre totes!

Durant aquesta tarda hi haurà concert de les companyes Tranki Tranki i jam session a l’espai. Acosteu-vos-hi!!!

Al Pla de l’Estany el jovent alliberem espais, construïm alternatives!

Etiquetat amb: ,

Un altre company de Barcelona a la presó pel cas de les expropiacions a bancs a Alemanya

La matinada del passat dimarts 21 de juny el Cos de Mossos d’Esquadra rebentava la porta de casa d’un company anarquista de Barcelona, on vivia amb la seva parella i altres companys de pis. Tots ells van ser despertats encanonats per armes de foc i emmanillats durant hores mentre la policia registrava i saquejava el domicili situat al barri de l’Eixample. Finalment el company va ser detingut i traslladat a Madrid, on l’Audiència Nacional va dictar el seu empresonament preventiu en base a una Ordre Europea de Detenció i Entrega emesa des de la Fiscalia d’Aachen, la qual l’acusa d’haver participat en l’expropiació a la sucursal bancària del Pax Bank ocorreguda el novembre del 2014, la mateixa per la qual es troba empresonada la companya detinguda el 13 d’abril al Carmel. En aquest cas, però, la policia va decidir prescindir de l’escenificació i l’espectacularitat mediàtica que va utilitzar en la operació de l’abril, sense emetre cap nota de premsa ni avisar els mitjans de l’operació.

Segons hem pogut saber, l’ordre de detenció es basa en la suposada coincidència entre un rastre de material genètic trobat al Pax Bank d’Aachen i una mostra d’ADN que els Mossos van prendre al company simulant un control d’alcoholèmia. En aquest fals control, la policia l’hauria fet bufar a l’alcoholímetre i, un cop acabada la prova, s’hauria quedat el bufador de plàstic per a extreure’n el perfil genètic del company a partir de la saliva restant.

Després d’una relativament breu reclusió a la presó madrilenya de Soto del Real, el company va ser traslladat a la presó d’Aachen -estat federal de Nordrhein Westfallen (oest d’Alemanya)- on es troba en situacions similars a la companya detinguda a l’abril: una hora diària de pati, convivència en el mateix mòdul amb altres presoners preventius, unes poques hores de visita al mes, impossibilitat de trucar per telèfon a les seves persones properes, i totes les comunicacions intervingudes. Especialment vulnerant és el format de les visites, que es celebren en presència de dos agents de la unitat policial encarregada de la investigació del cas i una intèrpret jurada que tradueix de forma simultània la conversació, obligant a repetir qualsevol paraula que no s’hagi entès sota l’amenaça d’aturar la visita.

Tanmateix, aquesta no és la primera vegada que el company s’enfronta a les dificultats del càstig i la institucionalització carcerària. El seu empresonament actual es suma a una condemna anterior de més d’una dècada a Portugal -d’on és originari- durant la qual es va destacar per la seva denúncia dels abusos i les violacions dels drets dels presos, participant en vagues de fam, organitzant-se amb altres reclusos per millorar les seves condicions de vida, animant a l’abandonament de les drogues amb les que la institució té sotmesa la població encarcerada i creant personalment una voluminosa biblioteca llibertària amb la que fomentava la conscienciació i la formació política dels presos, donant així continuïtat a l’ofici de llibreter que havia desenvolupat abans d’entrar a la presó. La seva actitud solidària i combativa el va posar repetidament en el punt de mira de la institució i els seus càstigs, sent en darrer terme processat com un dels 25 encausats pel conegut motí de Caixàs.* Un cop al carrer, el company es va traslladar a Barcelona, on se’l podia veure participar sovint als ateneus, les mobilitzacions al carrer i les activitats del moviment llibertari.

Ara afronta, juntament amb la companya detinguda a l’abril, la futura celebració del judici en el qual es jutjarà la seva presumpta participació en l’expropiació bancària del novembre del 2014. Recordem que amb ell ja són tres les persones encausades pel que la policia alemanya descriu com «una sèrie d’atracaments» ocorreguts a Aachen entre 2012 i 2014, incloent la companya holandesa que es troba en llibertat provisional a l’espera del judici que tindrà lloc el proper setembre, on es decidirà si és novament extraditada a Alemanya, on ja va complir varis mesos de presó preventiva acusada d’haver dut a terme una expropació l’any 2013.

Vagi per a elles tota la nostra força i solidaritat, tot el respecte i el recolzament per a qui és perseguit  en nom de l’ordre capitalista i els seus fonaments: l’explotació entre iguals i la submissió de tota la vida, les relacions i els territoris a la lògica cega del benefici, la conversió de diners en més diners, i el lucre d’uns pocs sobre l’empobriment de la resta.

Llibertat per a les acusades d’haver expropiat bancs a Alemanya!

Llibertat per a totes les lluitadores empresonades i perseguides!

 

(*) En aquest motí, succeït al març del 1996, la onada ascendent de lluites protagonitzades pels reclusos de les presons portugueses durant els 90 arribà a un punt culminant i eclosionà en una protesta generalitzada al centre penitenciari de Caixas, un dels més sobrepoblats de Portugal, i on l’incompliment dels drets promulgats després del derrocament de la dictadura era més patent. La protesta, que reclamava poc més que l’aplicació d’aquests drets constitucionals, va ser ofegada a base de salvatges pallisses contra els 180 vaguistes que havien participat de la mobilització.

Posted on by Solidaritat Rebel

Etiquetat amb: , , ,

Ocupar un altres espai; continuar lluitant per tornar al Banc Expropiat

Divendres passat, dia 12 d’agost, vam okupar un espai a la Vila de Gràcia. No és un nou Banc Expropiat, no serà l’espai on continuï el projecte. I no ho serà per moltes raons, tant perquè físicament el nou espai no reuneix les condicions de mida mínimes que el projecte necessita per desenvolupar-se, com perquè nosaltres encara tenim la viva convicció de tornar a l’espai on érem. Tornar al local desallotjat del Banc Expropiat no ha d’entendre’s simplement com la pugna per un espai físic, sinó que en la lluita contra l’especulació a Gràcia ha de ser una prioritat impedir que Manuel Bravo Solano es quedi amb aquest local.

Necessitàvem un espai perquè el projecte també depèn d’un punt físic on reunir-nos, deixar coses y continuar construint-nos; és per això que hem decidit obrir l’espai abans de festes de Gràcia, per assegurar-nos que passa el temps necessari perquè la policia no tingui l’argument legal de desallotjar-nos en 72 hores, sinó que s’hagi d’obrir un procés legal que, per la burocràcia que implica, obligui que passi tot el mes d’agost i així evitar que tingui lloc cap conflicte durant aquests dies. Com qualsevol veïna del barri volem passar-ho bé a les festes, que també són nostres, compartir tota la feina feta tant dels guarnits com de les programacions i gaudir d’aquests dies en què el carrer es converteix en un gran lloc de reunió. Coneixem bé tot l’esforç que totes hem invertit en la preparació de les festes i volem gaudir-les de la millor manera possible.

Dimecres a les 20.30 farem públic el lloc on tindrem la nostra nova petita seu.

Us animem a passar pel nostre espai de festes, som on hem estat els últims mesos, a la porta del Banc Expropiat. Hi celebrarem les festes cada tarda de 20h a 24h.

Publicat ací pel Banc Expropiat: https://bancexpropiatgracia.wordpress.com/2016/08/16/ocupar-un-altres-espai-continuar-lluitant-per-tornar-al-banc-expropiat/

Etiquetat amb: , , , ,
Top