[Karcelona] Sobre la legalització dels espais okupats. Negociacions i pactes a Europa

Introducció

Els debats sobre legalització s’enfoquen massa sovint en qüestions ideològiques en comptes de centrar-se en aspectes concrets. Sense treure importància a la confrontació d’idees, en aquest text ens endinsem en els aspectes pràctics que estan estructuralment associats a la legalització d’espais okupats. Què passa a la pràctica quan es legalitzen espais que prèviament estaven explícitament associats amb el rebuig de la llei i de tota autoritat?

Un argument que es sent sovint a l’hora de justificar la legalització a Barcelona és que no podem extraure conclusions de què va passar a d’altres països perquè són contextos diferents. Fer comparacions és complexe, però negar-se a aprendre dels demés és una pèrdua. De la mateixa manera que els encerts d’altres indrets ens han de servir d’inspiració, els errors comesos arreu són una experiència de la que podem aprendre.

El que s’observa a la pràctica és que la institucionalització porta a la mort del moviment. N’és un exemple el moviment veïnal, que va revifar amb la caiguda del règim dictatorial i va acabar regularitzant-se en les associacions de veïns, funcionant sovint a ser una corretja de transmissió de les polítiques dels l’ajuntaments. O els sindicats, que han passat de ser una arma de treballadorxs a una peça més del sistema. I la legalització en molts casos no garanteix res segur, com demostra el cas d’Itàlia, on els que havien buscat regularitzar-se estan ara sota amenaça de desallotjament.

El poder recupera als elements moderats i, mitjançant aquesta divisió, trenca el moviment al mateix temps que reinventa el funcionament del sistema. Per nosaltres, la legalització és una forma més d’acabar amb els espais okupats, exactament com el desallotjament, però amb l’afegit que a molta gent els hi costa més posicionar-se clarament en contra.

Legalització a Europa FINAL
Etiquetat amb: , , , , ,