Una mica de llum sobre la investigació que ha portat a l’empresonament de la companya detinguda el 13-A

Amb una breu nota de premsa difosa pel Cos de Mossos d’Esquadra s’anunciava el passat 13 d’abril  l’operació policial en la que es va detenir a Barcelona la companya actualment empresonada a Köln (Alemanya), acusada d’haver expropiat una entitat bancària a la ciutat d’Aachen.

Segons aquesta nota, l’operació responia al compliment d’una Comissió Rogatòria Internacional cursada a petició de la Fiscalia d’Aachen, que dos dies abans de l’operació havia signat una ordre de detenció a nom de la militant anarquista de Barcelona. El que no explicava la nota i fins ara no havia transcendit al coneixement públic és que la detenció i els escorcolls efectuats pel CME als barris barcelonins de Gràcia i el Carmel no van ser la simple execució d’una petició internacional, sinó la culminació d’un llarga i estreta col·laboració entre els aparells policials i judicials dels Estats alemany i espanyol, amb la participació activa de la policia autonòmica catalana. La implicació dels Mossos d’Esquadra en el cas s’inicia molt abans del passat abril i, tal com ha quedat evidenciat, va força més enllà d’un paper passiu i merament executori.

Un matí qualsevol a Aachen

El matí del 14 de novembre del 2014 un grup de persones armades entra a l’oficina del Pax Bank de la localitat westfaliana d’Aachen, a l’oest del país. Després de buidar la caixa forta i lligar els empleats del banc, abandonen l’entitat sense que s’hagin produït ferits ni danys personals. Els dies següents, la brigada policial encarregada de la investigació, la Landeskriminalamt de Nordrhein-Westfalen (LKA NRW), vincularà aquesta expropiació amb uns altres dos assalts ocorreguts els darrers anys a la ciutat [1] i engegarà una autèntica –i infructuosa- campanya mediàtica de delació, difonent públicament els detalls dels atracaments i oferint recompenses de milers d’euros a qualsevol que pugui aportar informació sobre persones sospitoses. Tant lluny anirà la LKA en aquesta estratègia, que decidirà utilitzar per a la seva campanya un famós i deplorable programa televisiu, emès a una de les principals cadenes del país: Aktenzeichen XY… Ungelöst (“Expedient XY… No Resolt”). Es tracta d’un reality show de caràcter obertament para-policial on s’exposen de forma morbosa casos que la policia ha estat incapaç de tancar per si mateixa, mostrant imatges de càmeres de seguretat, roba trobada als llocs dels «crims», retrats robot i reconstruccions dramatitzades dels fets per impressionar i incitar a la massa espectadora a ajudar als cossos de l’Estat i delatar altres persones.

La perruca, el guant i la llauna

Quatre mesos després de l’acció, al març del 2015, la investigació adoptarà un nou rumb amb l’entrada en escena de la policia catalana. Aquesta enviarà una nota a Alemanya en resposta a la petició que al gener havia enviat la LKA a nivell internacional, fent circular els perfils genètics extrets de mostres d’ADN [2] suposadament trobades al lloc dels fets, buscant possibles coincidències en les bases de dades d’altres Estats. Segons els Mossos, el perfil d’una mostra extreta d’una perruca trobada a prop del Pax Bank d’Aachen al novembre coincidiria amb una entrada de la seva bases de dades genètiques, un rastre extret d’un guant trobat al carrer després d’una acció directa de caràcter polític ocorreguda al barri de Sants de Barcelona el juny del 2009. A partir d’aquí comença una investigació conjunta on els cossos policials d’ambdós Estats comparteixen informació i inicien una recerca intensiva dins el que la premsa alemanya ha anomenat com ”el moviment de cases ocupades d’extrema esquerra de Barcelona” i que ,segons les tesis exposades als mitjans per la fiscalia i la policia d’Aachen, ha esdevingut l’escenari principal de la investigació.

En el marc d’aquesta investigació, i sempre segons la versió policial, a finals de juny agents de la divisió d’informació dels Mossos van recollir furtivament una llauna de cervesa buida i abandonada al carrer per la companya encausada. D’aquesta llauna n’haurien extret mostres d’ADN amb la finalitat de realitzar una comparació directa amb les restes de material genètic trobat a prop del Pax Bank després de l’expropiació. Quatre mesos després, a finals d’octubre, un informe dels laboratoris biològics dels Mossos hauria confirmat la coincidència entre ambdues mostres. No obstant, passarien gairebé sis mesos més fins que el 12 d’abril del present any es cursés des d’Aachen una Ordre Europea de Detenció i Entrega contra ella, sent finalment detinguda al dia següent al seu domicili del barri del Carmel.

Repressió i control social: l’ADN dels Estats

El procés policial que desemboca en aquesta detenció ens confirma per tant el que moltes ja sospitàvem, i és que els Mossos d’Esquadra porten anys recollint de forma massiva i sistemàtica mostres biològiques durant accions, mobilitzacions, registres i protestes per a la confecció d’una base de dades genètiques que incrementi el control sobre els moviments antagonistes. El que inicialment es va introduir amb com una mesura excepcional, argumentant la necessitat de protegir-se davant violadors reincidents i similars, s’està implementant i normalitzant com una tecnologia repressiva més al servei de la persecució de militants polítiques.

A l’Estat espanyol aquest modus operandi policial porta temps sent assajat per la policia autonòmica basca (Ertzaintza) en la repressió de l’esquerra abertzale i de les lluites a Euskal Herria. Tal com denunciava el diari Gara ja a l’any 2007, l’Ertzaintza va començar a construir una base de dades genètiques a cop de recollir burilles de tabac i gots durant les festes, raspalls de dents als registres, o bufadors de plàstic utilitzats en falsos controls d’alcoholèmia. Els problemes de fiabilitat i validesa probatòria atribuïts per experts a les tècniques d’ADN no han impedit a la policia autonòmica basca iniciar processos judicials basats en el perfil genètics com a única prova, processos que amb la inestimable ajuda dels tribunals d’excepció de l’Audiència Nacional espanyola sovint han resultat en llargues penes de presó per a les acusades.

A nivell europeu, l’ús de tecnologies genètiques en l’àmbit policial i judicial no ha deixat de guanyar terreny des de que a finals dels anys 80 la Interpol importés dels Estats Units d’Amèrica l’estratègia de crear bases de dades per a la identificació de persones a través del perfil d’ADN. Malgrat les diferències segons el context sociopolític i jurídic de cada lloc, en general la tendència comuna a nivell internacional és el creixement exponencial de la informació personal enregistrada a aquestes bases de dades i l’eliminació progressiva de les restriccions legals que limiten la introducció i processament de noves mostres. L’ús policial de les tecnologies genètiques ha augmentat dràsticament a tot arreu dins la Unió Europea, i els criteris per a permetre la seva utilització són cada cop més laxos. Ens trobem per tant davant un descomunal salt qualitatiu, no ja en les tècniques repressives orientades a sectors dissidents minoritaris, sinó en la capacitat dels Estats per al control social de tota la població en general. Davant aquest repte, les enemigues de l’status quou haurem d’escollir entre deixar-nos intimidar pels mecanismes de control del Poder o produir les estratègies polítiques i pràctiques adients per a afrontar-los, sabent que la hipòtesi d’una societat  totalment controlada és només això, la fosca fantasia irrealitzable d’una lògica de dominació que sempre trobarà resistències.

Notes:

[1] Recordem que darrerament va ser novament detinguda a Amsterdam una companya a la que s’acusa d’haver participat en una d’aquestes expropiacions, concretament la que va tenir lloc el juliol del 2013.

[2] L’àcid desoxiribonucleic (ADN) és un component químic del nucli cel·lular que conté la informació genètica que es transmet de forma hereditària en els organismes vius. Aquest àcid es troba en totes les cèl·lules d’animals—humans i no humans—, plantes i altres organismes, excepte en els glòbuls vermells. L’ADN s’utilitza en diverses tècniques (biogenética, nanotecnologia, bioinformática, etc.), però la que ens interessa en aquest text és l’anomenada «forense», utilitzada en contextos policials, judicials i penals. En aquests casos s’utilitza l’ADN que s’extreu del pèl, la saliva o la sang, i com a resultat s’obté el que es denomina petjada genètica o «perfil d’ADN». Són les variacions de seqüència d’aquesta petjada o perfil el que permeten diferenciar a les persones, com si es tractés d’un “codi de barres humà”.

 

Publicat per Solidaritat Rebel: https://solidaritatrebel.noblogs.org/post/2016/07/16/una-mica-de-llum-sobre-la-investigacio-que-ha-portat-a-lempresonament-de-la-companya-detinguda-el-13-a/

Etiquetat amb: , , ,